Perquè els rendiments derivats de l’arrendament d’immobles —sense serveis hotelers— es considerin activitat econòmica, i no rendiments del capital immobiliari, és requisit necessari, però no suficient, comptar amb almenys una persona contractada laboralment a jornada completa per dur a terme l’activitat.

Tanmateix, segons el criteri de l’Administració, això no és suficient. És imprescindible que aquesta activitat generi una càrrega de treball que justifiqui aquesta contractació. A més, dins d’aquest impost, no es permet la subcontractació dels serveis necessaris per al desenvolupament de l’activitat.

Des del punt de vista de l’IRPF, no sembla recomanable configurar l’arrendament com a activitat econòmica, especialment quan es lloguen immobles destinats a habitatge habitual dels inquilins. En aquests casos, no es podrien aplicar les reduccions del 50-60-70-90% que beneficien els perceptors de rendiments del capital immobiliari.

Ara bé, quan es tracta del lloguer de locals comercials o d’arrendaments per a habitatge temporal, la qualificació com a activitat econòmica podria tenir avantatges fiscals. També cal considerar que, des de la perspectiva de l’Impost sobre el Patrimoni o en cas de transmissió per donació o successió, aquesta configuració podria ser interessant.