Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

CONCEPTE D’OPERACIÓ A EFECTES DE LA LIMITACIÓ DE PAGAMENTS A EFECTIU

CONCEPTE D’OPERACIÓ A EFECTES DE LA LIMITACIÓ DE PAGAMENTS A EFECTIU

– OPERACIONS INDEPENDENTS
Pregunta: Un professional (per exemple, un advocat, un assessor financer, un metge, un odontòleg, etc.) presta diversos serveis independents a un client al llarg de l’any, de manera que cada un dels serveis és inferior a 2.500 euros i es factura
independentment, però en conjunt superen aquesta quantitat. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En aquest cas es tracta de diferents operacions, en tractar de serveis o tractaments independents, de manera que no cal afegir els imports, sinó que es consideren els imports pagats en cada factura de manera independent a efectes de la aplicació del límit dels 2.500 euros.
Per tant, poden pagar-se en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIÓ ÚNICA QUE SUPOSA DIVERSES TASQUES O SESSIONS DE TREBALL
Pregunta: Un professional (per exemple, un advocat, un assessor financer, un metge, un odontòleg, etc.) presta un servei a un client, que es pressuposta en 2.700 euros, i que suposa diverses tasques o sessions de treball, facturant i cobrant en efectiu: a) per imports mensuals de 150 euros corresponents a les 18 sessions de treball mensuals o b) amb una única factura. Posteriorment, es presta un servei diferent a aquest mateix client per import de 100 euros, que no té relació amb l’operació anterior. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En el primer cas es tracta d’una única operació, encara que suposi la realització pel professional de diverses tasques o diverses sessions de treball. El fraccionament de l’operació o del seu pagament no tindria cap efecte, ja que haurien sumar els imports en què pogués fraccionar l’operació. En qualsevol dels casos (facturació única o mensual), es tracta d’una operació única per import superior a 2.500 euros, de manera que no pot pagar en efectiu.
L’operació posterior per 100 euros es pot pagar en efectiu, ja que es tracta d’una operació diferent a l’anterior, de manera que no s’acumula seu import.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS CONTINUADES O TRACTE SUCCESSIU

Pregunta: Un empresari rep gènere setmanalment d’un proveïdor amb el que té un contracte de subministrament de material, en el qual s’estableix que la facturació, liquidació i pagament dels subministraments s’ha d’efectuar mensualment. L’última factura mensual emesa ascendeix a 4.000 euros. Així mateix, l’empresari va signar un contracte d’arrendament del local per un període de tres anys, pel que abona 2.000 euros mensuals. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: A efectes de la quantificació dels imports de les operacions, la Llei 7/2012 es refereix a “operacions o pagaments” (com l’art. 7.Uno.2). Amb caràcter general la quantia dels dos conceptes coincideixen. Però en el cas de contractes de tracte successiu, la operació es desenvolupa de forma contínua en un període més o menys llarg al qual es
refereix el contracte. En aquest cas no s’han de sumar totes les operacions facturades al any o durant la vigència del contracte de subministrament, ni tampoc ha de recórrer a la materialitat dels lliuraments. La determinació de la quantia es realitza en funció de la facturació i cobrament d’aquestes operacions. Per això, en aquests casos s’ha d’acudir al pagament de aquests lliuraments o prestacions.
La periodicitat de la facturació, liquidació i pagament dels subministraments pagaments haurà coincidir amb l’establerta en el contracte. L’aplicació de les limitacions als pagaments a efectiu no topa com a conseqüència dels fraccionaments del pagament per períodes inferiors a l’establert en el contracte, per la imputació de quantitats que han de liquidar en un exercici a un altre diferent amb la finalitat de no superar la quantia de la limitació, ni per qualsevol altre ajust que retengui la modificació artificial dels pagaments diaris.
En el cas plantejat, el pagament de la factura de subministrament que ascendeix a 4.000 euros no es pot pagar en efectiu, mentre que si podria pagar en efectiu el lloguer per import de 2.000 euros.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– FACTURES recapitulatives
Pregunta: Un empresari o professional realitza amb un mateix destinatari operacions per import menor de 2.500 euros, però que es documenten en una factura recapitulativa mensual per import superior a 2.500 euros. Es planteja si aquestes factures recapitulatives es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: El vigent article 13 del Reial Decret 1619/2012 estableix la possibilitat de l’emissió d’una factura recapitulativa, en la qual s’inclouran diferents operacions realitzades en diferents dates per a un mateix destinatari, sempre que aquestes s’hagin efectuat dins d’un mateix mes natural.
Aquestes factures es referiran freqüentment a operacions de tracte successiu, que es refereixen a una sola operació continuada en el temps, en aquest cas es tindrà en compte la facturació del període de temps establert per a la seva liquidació periòdica.
Però si es tractés d’operacions diferents i independents, que es recullen en una factura recapitulativa, caldria considerar el límit de 2.500 euros per a cadascuna de les operacions individuals, de manera que només hi hauria obligació de pagar per mitjans diferents de l’efectiu aquelles operacions que superen individualment els 2.500 euros.
Les parts intervinents en l’operació haurien de poder justificar el caràcter independent de les operacions a efectes d’acreditar que la factura recapitulativa no estava subjecta a les limitacions als pagaments en efectiu.
Normativa:
– Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.
– Article 11 del Reial decret 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (i en el mateix sentit el art. 13 del Projecte de Reial Decret pel qual s’aprova el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació).

– OPERACIONS ENTRE LES COOPERATIVES I ELS SEUS SOCIS
Pregunta: En relació amb els pagaments per les entregues de productes agrícoles dels socis a seves cooperatives (llet, cereals, etc.) o pels aprovisionaments de les cooperatives a seus socis (pinsos, fertilitzants, carburants, etc.) que sovint tenen una periodicitat regular, es planteja si li resulta aplicables les limitacions als pagaments a efectiu.
Contestació: Si es tracta d’operacions diferents que tenen pagaments independents, a cada una d’elles se li aplica el límit de 2.500 euros, sense que aquestes operacions puguin fraccionar.
Si es tracta d’operacions diferents i independents però que es facturen periòdicament, de manera que cada lliurament independent no arribi al límit de 2.500 euros, però si ho abast la factura periòdica que agrupa diversos lliuraments, s’aplicaria l’assenyalat per les factures recapitulatives.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS DE LES LLOTGES
Pregunta: Una Llotja diu que compra diàriament a les embarcacions les captures de peix realitzades per subhastar, que rep diàriament les factures emeses pels titulars de les embarcacions pel valor de la pesca realitzada i venuda a la Llotja, i que aquesta paga setmanalment als titulars de les embarcacions el valor de la pesca de totes les factures emeses a la setmana.
Contestació: Si es tracta d’operacions diferents però pagades periòdicament, s’ha de estar a l’import de cadascuna de les factures diàries emeses pels titulars de les embarcacions. Per tant, en el moment del pagament setmanal només hi ha obligació de pagar per mitjans diferents de l’efectiu aquelles factures diàries l’import hagi estat igual o superior a 2.500 euros.
Tanmateix, si hi ha algun contracte de subministrament, no es tractaran d’operacions independents, i la quantia de l’operació s’ha de quantificar en funció dels pagaments setmanals que s’han pactat, i sense que pugui considerar-les factures diàries en què s’hagi fraccionat l’operació.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIÓ facturada des DIVERSOS LOCALS DE L’EMPRESARI

Pregunta: Un empresari (per exemple, un majorista de metalls preciosos) ha contractat amb un proveïdor que té diversos locals independents que li subministri diàriament un determinat bé. El proveïdor emet diàriament al majorista una factura per cada unels locals que li venen mercaderies i cobra diàriament els imports resultants. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu quan cap de les factures emeses pels locals supera els 2.500 euros, però la facturació diària agregada de tots els locals del proveïdor excedeix d’aquest import.
Contestació: Sense perjudici de la forma en què sigui procedent facturar pels locals d’aquest obligat tributari, la venda de la mercaderia (en aquest cas, or) dels diferents localsconstitueix una única operació, ja que es tracta del mateix comprador, de la mateixa venedor i del mateix contracte de subministrament de béns. Per tant, a efectes de la quantificació ha de sumar els imports de totes les factures en què s’ha fraccionat l’operació.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 6:43 minuts

LIMITACIÓ ALS PAGAMENTS EN EFECTIU


1) ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA PROHIBICIÓ
– OPERACIONS ENTRE PARTICULARS
Pregunta: Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament en efectiu la venda d’un habitatge entre dos particulars per import en efectiu de 70.000 euros.
Contestació: Aquesta operació no està subjecta a la prohibició, ja que s’exclou de la limitació als pagaments en efectiu quan tots dos intervinents són particulars. Pot pagar en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS EN QUÈ CAP DE LES PARTS ACTUA COM A EMPRESARI O PROFESSIONAL
Pregunta: Un empresari A transmet un habitatge no afecta la seva activitat a un particular per import de 80.000 euros. Es planteja si aquesta operació es troba sotmesa a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En aquest cas, cap de les parts intervé en qualitat d’empresari o professional, atès que el bé transmès per A no es troba afecte a la seva activitat sinó que és un bé del seu patrimoni personal. Per això, aquesta operació no està subjecta a la prohibició i podria abonar en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– CONCEPTE D’ENTITAT DE CRÈDIT A EFECTES DE LA NO APLICACIÓ DE LES LIMITACIONS A EFECTIU
Pregunta: A l’efecte de la no aplicació de les limitacions als pagaments i ingressos a efectiu, què s’entén per entitats de crèdit?
Contestació: L’article 7.Uno.5 de la Llei 7/2012 estableix que la limitació als pagaments en efectiu “no és aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit “.
El concepte d’entitat de crèdit es recull en la normativa financera. L’article 1.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit, estableix que: “Es consideren entitats de crèdit, als efectes del que disposa aquesta Llei, les enumerades en l’apartat segon de l’article 1 del Reial Decret Legislatiu 1298/1986, de 28 de juny “.
Per la seva banda, l’article 1 del Reial decret legislatiu 1298/1986, de 28 de juny, sobre adaptació del dret vigent en matèria d’entitats de crèdit al de les Comunitats Europees (en la redacció que en fa la disposició final primera de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònics), estableix que:

“Article 1. Definició. 1. A efectes d’aquesta disposició, i d’acord amb la Directiva 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de març de 2000, relativa a l’accés a la
activitat de les entitats de crèdit i al seu exercici, s’entén per «entitat de crèdit» tota empresa que tingui com activitat típica i habitual rebre fons del públic en forma de dipòsit, préstec, cessió temporal d’actius financers o altres anàlogues que portin aparellada l’obligació de la seva restitució, aplicant-los per compte propi a la concessió de crèdits o operacions d’anàloga naturalesa. 2. Es conceptuen entitats de crèdit: a) L’Institut de Crèdit Oficial. b) Els Bancs. c) Les caixes d’estalvis i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis. d) Les cooperatives de crèdit. e) Els establiments financers de crèdit “.

La competència en relació als que tenen la consideració d’entitat de crèdit correspon al Banc d’Espanya, que té competències en relació amb la creació de les entitats de crèdit, la inscripció en els registres corresponents i la gestió d’aquests (Art. 43.1 de la Llei 26/1988).

Normativa:
– Art 7.Uno.5 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.
– Art 1.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de Crèdit.
– Art 1 del Reial decret legislatiu 1298/1986, de 28 de juny, sobre adaptació del dret vigent en matèria d’entitats de crèdit al de les Comunitats Europees (en la redacció que en fa la disposició final primera de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònic).

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 2:50 minuts