Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

INFRACCIONS I SANCIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT DE LA PROHIBICIÓ DE LES LIMITACIONS A ELS PAGAMENTS EN EFECTIU

INFRACCIONS I SANCIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT DE LA PROHIBICIÓ
– COMPATIBILITAT DE LA SANCIÓ PER INCOMPLIMENT DE LES LIMITACIONS A ELS PAGAMENTS EN EFECTIU AMB LES SANCIONS TRIBUTÀRIES

Pregunta: Un professional A factura a un altre B uns serveis per 6.000 euros que es cobren en efectiu. L’empresari A no declara els ingressos rebuts. Es plantegen els efectes que tenen aquest incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu.

Contestació: Es tracta d’una operació per import igual o superior a 2.500 euros a la que almenys una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, per la qual cosa es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu.

Es sanciona el 25% sobre el pagament en efectiu que són 6.000 euros, que suposa una sanció de 1.500 euros, de la qual responen solidàriament tots dos professionals, i es podrà dirigir l’Administració tributària contra qualsevol d’ells.
A més, al professional A se li pot regularitzar l’ingrés no declarat i, si escau, les sancions derivades de la infracció tributària per deixar d’ingressar.
El professional B pot deduir la despesa i l’IVA suportat, si resulten deduïbles i compleixen els requisits formals per a això (documentació en factura i registre de la operació). És a dir, l’incompliment de la limitació als pagaments en efectiu no impedeix la deduïbilitat de la despesa i de la quota suportada, si compleix els requisits materials i formals per ser deduïble.
Normativa: Art 7.Dos.7 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativatributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:06 minuts

DENÚNCIES DELS PAGAMENTS EN EFECTIU

– DENÚNCIA DELS PAGAMENTS EN EFECTIU I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

Pregunta: Una operació entre dos empresaris, A i B, per import de 20.000 euros que es paga en efectiu. Abans de transcorreguts 3 mesos des del pagament, l’empresari A denúncia voluntàriament l’incompliment davant l’AEAT, detallant l’operació realitzada, la seva import i la identitat de l’altra part intervinent.
Contestació: Es tracta d’una operació per import igual o superior a 2.500 euros a la que almenys una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, per la qual cosa es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu.

Es sanciona el 25% sobre el pagament en efectiu que són 20.000 euros, que suposa una sanció de 5.000 euros.
Aquesta conducta no dóna lloc a responsabilitat respecte de la part que hagi denunciat la infracció davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària dins el termini dels tres mesos següents a la data del pagament, identificant l’operació realitzada, l’import i la identitat de l’altra part intervinent. Per això, la sanció només s’imposa a l’empresari B.
Normativa: Art 7.Dos.6 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 0:51 minuts

QUANTIFICACIÓ DE LES OPERACIONS EN EFECTIU

QUANTIFICACIÓ DE LES OPERACIONS

– FRACCIONAMENT DEL PAGAMENT D’UNA OPERACIÓ
Pregunta: Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament en efectiu una operació entre empresaris per import de 4.000 euros, que es paga en efectiu en dos terminis de 2.000 euros cadascun.
Contestació: Es tracta d’una operació efectuada en què les dues parts intervinents actuen en qualitat d’empresari i que es troba sotmesa a la prohibició de pagament en efectiu si el seu import és igual o superior a 2.500 euros.
La norma estableix que a efectes del càlcul de la quantia de l’operació “es sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament del bé o prestació del servei “. Per tant, no es considera com dues operacions de 2.000 euros, sinó com una única operació de 4.000 euros, el pagament s’ha fraccionat en dues parts. Després, aquesta operació no pot pagar-se en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– PAGAMENT PARCIAL EN EFECTIU

Pregunta: Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament en efectiu una operació entre un empresari i un particular valorada en 3.000 euros, que es paguen 1.000 per transferència i 2.000 en efectiu.
Contestació: Es tracta d’una operació efectuada en què almenys una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, de manera que es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu si l’import de l’operació és igual o superior a 2.500 euros.
La prohibició per als pagaments en efectiu es produeix quan es paguin en efectiu “Operacions” per un import igual o superior a 2.500 euros (art. 7.Uno.1 de la Llei 7/2012). En aquest cas, l’operació és de 3.000 euros, de manera que se supera el límit perquè la operació pugui pagar-se en efectiu. El pagament d’aquesta operació en efectiu, sigui total o
parcialment (atès que la norma no distingeix), suposaria un incompliment de la prohibició.
Però la base de la sanció no és per l’import dels 3.000 euros de l’operació, sinó només aquella part pagada en efectiu. Així, la base de la sanció és “la quantia pagada en efectiu en les operacions d’import igual o superior a 2.500 euros “(art. 7.Dos.4 de la Llei 7/2012). Després, en cas d’operacions pagades només parcialment en efectiu, la base de la sanció serà inferior a l’import de l’operació. Per a la limitació al pagament en efectiu n’hi ha prou que l’import de l’operació sigui igual o superior a 2.500 euros, tot i que el pagament en efectiu sigui inferior a aquesta quantia. En aquest cas, la base de la sanció són 2.000 euros.

Per tant, aquesta operació no pot pagar-se en efectiu, ni tan sols parcialment.
Normativa: Arts. 7.Uno.1 i 7.Dos.4 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– REALITZACIÓ DE DIVERSES OPERACIONS EN EL MATEIX DIA
Pregunta: Una persona compra un producte en un gran magatzem per import de 1.500 euros i demana un tiquet, i en el mateix dia compra un altre producte per 1.200 euros que paga en altra caixa de l’establiment i demana un tiquet. Al dia el client demana que li emetin una factura en relació als dos tiquets a nom d’una empresa. El venedor pregunta si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: En aquests casos es pot tractar de dues operacions diferents, que podrien satisfer en efectiu en no superar cap d’elles els 2.500 euros. No obstant això, si les operacions es refereix als mateixos béns o béns que es trobaven directament relacionades, i el client les separés amb la intenció de fraccionar una única operació, es sumarien els imports. En aquest cas, si el gran magatzem detectés aquest fraccionament, hauria d’indicar al client que el pagament hauria d’efectuar per mitjans diferents a l’efectiu. Si el gran magatzem no pot detectar aquesta conducta de fraccionament efectuada pel client, aquell no seria responsable de la sanció. Però la Agència Tributària podria dirigir contra el client per imposar-li la sanció corresponent pel seu incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno, apartats 1 i 2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 3:05 minuts

CONCEPTE D’OPERACIÓ A EFECTES DE LA LIMITACIÓ DE PAGAMENTS A EFECTIU

CONCEPTE D’OPERACIÓ A EFECTES DE LA LIMITACIÓ DE PAGAMENTS A EFECTIU

– OPERACIONS INDEPENDENTS
Pregunta: Un professional (per exemple, un advocat, un assessor financer, un metge, un odontòleg, etc.) presta diversos serveis independents a un client al llarg de l’any, de manera que cada un dels serveis és inferior a 2.500 euros i es factura
independentment, però en conjunt superen aquesta quantitat. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En aquest cas es tracta de diferents operacions, en tractar de serveis o tractaments independents, de manera que no cal afegir els imports, sinó que es consideren els imports pagats en cada factura de manera independent a efectes de la aplicació del límit dels 2.500 euros.
Per tant, poden pagar-se en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIÓ ÚNICA QUE SUPOSA DIVERSES TASQUES O SESSIONS DE TREBALL
Pregunta: Un professional (per exemple, un advocat, un assessor financer, un metge, un odontòleg, etc.) presta un servei a un client, que es pressuposta en 2.700 euros, i que suposa diverses tasques o sessions de treball, facturant i cobrant en efectiu: a) per imports mensuals de 150 euros corresponents a les 18 sessions de treball mensuals o b) amb una única factura. Posteriorment, es presta un servei diferent a aquest mateix client per import de 100 euros, que no té relació amb l’operació anterior. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En el primer cas es tracta d’una única operació, encara que suposi la realització pel professional de diverses tasques o diverses sessions de treball. El fraccionament de l’operació o del seu pagament no tindria cap efecte, ja que haurien sumar els imports en què pogués fraccionar l’operació. En qualsevol dels casos (facturació única o mensual), es tracta d’una operació única per import superior a 2.500 euros, de manera que no pot pagar en efectiu.
L’operació posterior per 100 euros es pot pagar en efectiu, ja que es tracta d’una operació diferent a l’anterior, de manera que no s’acumula seu import.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS CONTINUADES O TRACTE SUCCESSIU

Pregunta: Un empresari rep gènere setmanalment d’un proveïdor amb el que té un contracte de subministrament de material, en el qual s’estableix que la facturació, liquidació i pagament dels subministraments s’ha d’efectuar mensualment. L’última factura mensual emesa ascendeix a 4.000 euros. Així mateix, l’empresari va signar un contracte d’arrendament del local per un període de tres anys, pel que abona 2.000 euros mensuals. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: A efectes de la quantificació dels imports de les operacions, la Llei 7/2012 es refereix a “operacions o pagaments” (com l’art. 7.Uno.2). Amb caràcter general la quantia dels dos conceptes coincideixen. Però en el cas de contractes de tracte successiu, la operació es desenvolupa de forma contínua en un període més o menys llarg al qual es
refereix el contracte. En aquest cas no s’han de sumar totes les operacions facturades al any o durant la vigència del contracte de subministrament, ni tampoc ha de recórrer a la materialitat dels lliuraments. La determinació de la quantia es realitza en funció de la facturació i cobrament d’aquestes operacions. Per això, en aquests casos s’ha d’acudir al pagament de aquests lliuraments o prestacions.
La periodicitat de la facturació, liquidació i pagament dels subministraments pagaments haurà coincidir amb l’establerta en el contracte. L’aplicació de les limitacions als pagaments a efectiu no topa com a conseqüència dels fraccionaments del pagament per períodes inferiors a l’establert en el contracte, per la imputació de quantitats que han de liquidar en un exercici a un altre diferent amb la finalitat de no superar la quantia de la limitació, ni per qualsevol altre ajust que retengui la modificació artificial dels pagaments diaris.
En el cas plantejat, el pagament de la factura de subministrament que ascendeix a 4.000 euros no es pot pagar en efectiu, mentre que si podria pagar en efectiu el lloguer per import de 2.000 euros.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– FACTURES recapitulatives
Pregunta: Un empresari o professional realitza amb un mateix destinatari operacions per import menor de 2.500 euros, però que es documenten en una factura recapitulativa mensual per import superior a 2.500 euros. Es planteja si aquestes factures recapitulatives es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: El vigent article 13 del Reial Decret 1619/2012 estableix la possibilitat de l’emissió d’una factura recapitulativa, en la qual s’inclouran diferents operacions realitzades en diferents dates per a un mateix destinatari, sempre que aquestes s’hagin efectuat dins d’un mateix mes natural.
Aquestes factures es referiran freqüentment a operacions de tracte successiu, que es refereixen a una sola operació continuada en el temps, en aquest cas es tindrà en compte la facturació del període de temps establert per a la seva liquidació periòdica.
Però si es tractés d’operacions diferents i independents, que es recullen en una factura recapitulativa, caldria considerar el límit de 2.500 euros per a cadascuna de les operacions individuals, de manera que només hi hauria obligació de pagar per mitjans diferents de l’efectiu aquelles operacions que superen individualment els 2.500 euros.
Les parts intervinents en l’operació haurien de poder justificar el caràcter independent de les operacions a efectes d’acreditar que la factura recapitulativa no estava subjecta a les limitacions als pagaments en efectiu.
Normativa:
– Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.
– Article 11 del Reial decret 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (i en el mateix sentit el art. 13 del Projecte de Reial Decret pel qual s’aprova el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació).

– OPERACIONS ENTRE LES COOPERATIVES I ELS SEUS SOCIS
Pregunta: En relació amb els pagaments per les entregues de productes agrícoles dels socis a seves cooperatives (llet, cereals, etc.) o pels aprovisionaments de les cooperatives a seus socis (pinsos, fertilitzants, carburants, etc.) que sovint tenen una periodicitat regular, es planteja si li resulta aplicables les limitacions als pagaments a efectiu.
Contestació: Si es tracta d’operacions diferents que tenen pagaments independents, a cada una d’elles se li aplica el límit de 2.500 euros, sense que aquestes operacions puguin fraccionar.
Si es tracta d’operacions diferents i independents però que es facturen periòdicament, de manera que cada lliurament independent no arribi al límit de 2.500 euros, però si ho abast la factura periòdica que agrupa diversos lliuraments, s’aplicaria l’assenyalat per les factures recapitulatives.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS DE LES LLOTGES
Pregunta: Una Llotja diu que compra diàriament a les embarcacions les captures de peix realitzades per subhastar, que rep diàriament les factures emeses pels titulars de les embarcacions pel valor de la pesca realitzada i venuda a la Llotja, i que aquesta paga setmanalment als titulars de les embarcacions el valor de la pesca de totes les factures emeses a la setmana.
Contestació: Si es tracta d’operacions diferents però pagades periòdicament, s’ha de estar a l’import de cadascuna de les factures diàries emeses pels titulars de les embarcacions. Per tant, en el moment del pagament setmanal només hi ha obligació de pagar per mitjans diferents de l’efectiu aquelles factures diàries l’import hagi estat igual o superior a 2.500 euros.
Tanmateix, si hi ha algun contracte de subministrament, no es tractaran d’operacions independents, i la quantia de l’operació s’ha de quantificar en funció dels pagaments setmanals que s’han pactat, i sense que pugui considerar-les factures diàries en què s’hagi fraccionat l’operació.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIÓ facturada des DIVERSOS LOCALS DE L’EMPRESARI

Pregunta: Un empresari (per exemple, un majorista de metalls preciosos) ha contractat amb un proveïdor que té diversos locals independents que li subministri diàriament un determinat bé. El proveïdor emet diàriament al majorista una factura per cada unels locals que li venen mercaderies i cobra diàriament els imports resultants. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu quan cap de les factures emeses pels locals supera els 2.500 euros, però la facturació diària agregada de tots els locals del proveïdor excedeix d’aquest import.
Contestació: Sense perjudici de la forma en què sigui procedent facturar pels locals d’aquest obligat tributari, la venda de la mercaderia (en aquest cas, or) dels diferents localsconstitueix una única operació, ja que es tracta del mateix comprador, de la mateixa venedor i del mateix contracte de subministrament de béns. Per tant, a efectes de la quantificació ha de sumar els imports de totes les factures en què s’ha fraccionat l’operació.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 6:43 minuts

Dació en pagament

Pel seu interès us informem que ha estat aprovat el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos.

El model de protecció dissenyat gira entorn de l’elaboració d’un codi de bones pràctiques a què, voluntàriament, podran adherir les entitats de crèdit i altres entitats que, de manera professional, realitzen l’activitat de concessió de préstecs o crèdits hipotecaris, i el seguiment per aquelles el supervisa una comissió de control integrada per representants del Ministeri d’Economia i Competitivitat, Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors i Associació Hipotecària Espanyola.

Aquest Codi inclou tres fases d’actuació:

  1. La primera, dirigida a procurar la reestructuració viable del deute hipotecari, a través de l’aplicació als préstecs o crèdits d’una carència en l’amortització de capital i una reducció del tipus d’interès durant quatre anys i l’ampliació del termini total de amortització.
  2. En segon lloc, de no resultar suficient la reestructuració anterior, les entitats podran, si s’escau, i amb caràcter potestatiu, oferir als deutors un quitament sobre el conjunt del seu deute.
  3. I, finalment, si cap de les dues mesures anteriors aconsegueix reduir l’esforç hipotecari dels deutors a límits assumibles per a la seva viabilitat financera, aquests podran sol · licitar, i les entitats hauran d’acceptar, la dació en pagament com a mitjà alliberador definitiu del deute. En aquest últim supòsit, les famílies podran romandre al seu habitatge durant d’un termini de dos anys satisfent una renda assumible.

Així mateix, es moderen els tipus d’interès moratoris aplicables als contractes de crèdit o préstec hipotecari. Aquesta reducció pretén disminuir la càrrega financera generada en casos d’incompliment per impagament dels deutors protegits.

Les mesures anteriors es complementen amb altres modificacions legals d’índole processal i fiscal. En matèria processal es procedeix a simplificar i aclarir el procediment d’execució extrajudicial preveient una subhasta única i un import mínim d’adjudicació i remetre a un posterior desenvolupament reglamentari la regulació de la venda extrajudicial, possibilitant, entre altres mesures, la subhasta on line. En matèria fiscal, les escriptures públiques de formalització de les novacions contractuals que es produeixin a l’empara del Codi de Bones Pràctiques quedaran exemptes de la quota gradual de documents notarials de la modalitat d’actes jurídics documentats.

L’àmbit d’aplicació d’aquest Reial decret llei és per al deutor que es trobi situat en el llindar d’exclusió.

Es considera llindar d’exclusió:

Aquells deutors d’un crèdit o préstec garantit amb hipoteca sobre el seu habitatge habitual, quan estiguen en totes les circumstàncies següents:

  1. Que tots els membres de la unitat familiar no tinguen rendes derivades del treball o d’activitats econòmiques. A aquests efectes s’entendrà per unitat familiar la composta pel deutor, el seu cònjuge no separat legalment o parella de fet inscrita i els fills amb independència de la seva edat que resideixin a l’habitatge.
  2. Que la quota hipotecària resulti superior al 60 per cent dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.
  3. Que el conjunt dels membres de la unitat familiar no tinga qualssevol altres béns o drets patrimonials suficients amb què fer front al deute.
  4. Que es tracti d’un crèdit o préstec garantit amb hipoteca que recaigui sobre l’únic habitatge en propietat del deutor i concedit per a l’adquisició de la mateixa.
  5. Que es tracti d’un crèdit o préstec que no tingui altres garanties, reals o personals o, en el cas d’existir aquestes últimes, que en tots els garants concorrin les circumstàncies expressades en les lletres b) i c).
  6. En el cas que hi hagi codeutors que no formen part de la unitat familiar, han d’estar inclosos en les circumstàncies a), b) i c) anteriors.

Finalment recordeu que el Codi de Bones pràctiques és d’adhesió voluntària i s’estendrà a les hipoteques constituïdes en garantia de préstecs o crèdits concedits per a la compravenda d’habitatges el preu d’adquisició no hagués excedit dels següents valors:

  1. per a municipis de més de 1.000.000 d’habitants: 200.000 euros;
  2. per a municipis d’entre 500.001 i 1.000.000 d’habitants o els integrats en àrees metropolitanes de municipis de més de 1.000.000 d’habitants: 180.000 euros;
  3. per a municipis d’entre 100.001 i 500.000 habitants: 150.000 euros;
  4. per a municipis de fins a 100.000 habitants: 120.000 euros.

Des de la adhesió de l’entitat de crèdit, i una vegada que es produeixi l’acreditació per part del deutor de que es troba situat dins del llindar d’exclusió, seran d’obligada aplicació les previsions del Codi de Bones Pràctiques. Sense perjudici d’això, qualsevol de les parts pot compel · lir l’altra a la formalització en escriptura pública de la novació del contracte resultant de l’aplicació de les previsions contingudes en el Codi de Bones Pràctiques. Els costos d’aquesta formalització seran a càrrec de la part que la sol · liciti.

No obstant, els experts creuen que per raons d’imatge, prestigi i competència, la majoria de les entitats de crèdit s’hi adhereixin.

Estarà exempta de l’impost sobre la renda de les persones físiques el guany patrimonial que es pogués generar en els deutors compresos en l’àmbit d’aplicació de l’article 2 del Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, en ocasió de la dació en pagament del seu habitatge que preveu l’apartat 3 de l’annex de l’esmentada norma.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 3:37 minuts

Dació en pagament: Entregar la casa per saldar el deute hipotecari.

El Reial decret llei 6/2010, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, publicada el passat dia 10 de març al BOE, dóna la possibilitat als que tinguin hipoteca immobiliària i estiguin dins de l’anomenat llindar d’exclusió de sol·licitar la dació en pagament del seu habitatge habitual i, d’aquesta manera, cancel·lar el seu deute. Al text íntegre de la norma podeu accedir clicant aquí.

Llindar d’exclusió

El llindar d’exclusió es defineix a l’article 3 i es consideren situats dintre d’aquest llindar, aquells deutors d’un préstec o crèdit garantit amb hipoteca sobre el seu habitatge habitual, quan es donin les següents circumstàncies:

  1. Que tots els membres de la unitat familiar no tinguin rendes derivades del treball o d’activitats econòmiques. A aquests efectes s’entendrà per unitat familiar la composta pel deutor, el seu cònjuge no separat legalment o parella de fet inscrita i els fills amb independència de la seva edat que resideixin a l’habitatge.
  2. Que la quota hipotecària resulti superior al 60 per cent dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.
  3. Que el conjunt dels membres de la unitat familiar no tingui altres béns o drets patrimonials suficients amb què fer front al deute.
  4. Que es tracti d’un crèdit o préstec garantit amb hipoteca que recaigui sobre l’únic habitatge en propietat del deutor i concedit per a l’adquisició de la mateixa.
  5. Que es tracti d’un crèdit o préstec que no tingui altres garanties, reals o personals o, en el cas d’existir aquestes últimes, que en tots els garants concorrin les circumstàncies expressades en les lletres b) i c).
  6. En el cas que hi hagi codeutors que no formen part de la unitat familiar, han d’estar inclosos en les circumstàncies a), b) i c) anteriors.

Els beneficis fiscals que es podran aplicar a partir del dia 11 de març de 2012 que poden aplicar els contribuents que es troben en el llindar d’exclusió són:

Impost sobre la renda de les persones físiques

Es troba exempta el guany patrimonial obtingut per la transmissió de l’habitatge habitual com a conseqüència de la dació en pagament.

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

Es troben exemptes, en la modalitat actes jurídics documentats, les escriptures de formalització de les novacions contractuals de préstecs i crèdits hipotecaris. A més, gaudeixen d’una bonificació del 50% els aranzels notarials i registrals derivades de la cancel·lació del dret real d’hipoteca en els casos de dació en pagament de deutor hipotecat.

Impost sobre l’Increment de Valor dels terrenys de naturalesa urbana

Es considera subjecte passiu substitut del contribuent l’entitat que adquireixi l’immoble, sense que el substitut pugui exigir del contribuent l’import de les obligacions tributàries satisfetes.

Albacar Riba Assessoraments

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:53 minuts