Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

Nueva ley de apoyo a los emprendedores en materia de contratación pública y licencias fiscales

Recientemente se, ha publicado la Ley 14/2013 de apoyo a los emprendedores y su internacionalización que ha introducido medidas en contratación publica y licencias municipales:

  •  Modifica el RD Leg 3/2011 para intentar eliminar obstáculos al acceso de los emprendedores a la contratación pública. Permite, a los empresarios que estén interesados en formar las Uniones que se constituyen temporalmente para poder contratar con el sector público, darse de alta en el Registro Oficial de Licitadores y Empresas Clasificadas del Estado. Eleva los umbrales para la exigencia de la clasificación en los contratos con las AAPP, entre otras medidas.
  • Modifica la Ley 12/2012 para ampliar, de 300 a 500 metros cuadrados, el umbral de superficie máxima de los establecimientos que estarán exentos de licencia municipal, y amplía la relación de actividades exentas.
Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 0:32 minuts

Nueva ley de apoyo a los emprendedores en materia mercantil-contable

 

Recientemente se, ha publicado la Ley 14/2013 de apoyo a los emprendedores y su internacionalización que ha introducido medidas en el ámbito de materia mercantil-contable. Destacamos: 

  • Se crea un nueva figura mercantil, el Emprendedor de Responsabilidad Limitada” (siglas ERL), para que el emprendedor persona física, cualquiera que sea su actividad, pueda limitar su responsabilidad por las deudas que traigan causa del ejercicio de dicha actividad empresarial o profesional, mediante la asunción de la condición de ERL, una vez cumplidos los requisitos que se establecen en la normativa, entre los que destacamos las oportunas inscripciones registrales.  Con esta figura, la responsabilidad no afectará a la vivienda habitual del deudor  siempre que su valor no supere los 300.000 euros. La limitación de responsabilidad no se aplicará respecto a determinadas deudas de Derecho Público, como las deudas tributarias y de la Seguridad Social.
  • Se crea un nuevo subtipo societario, la  “Sociedad Limitada de Formación sucesiva” (SLFS), que posibilita la constitución de sociedades con una cifra de capital social inferior a tres mil euros, al que se aplica el régimen de las sociedades de responsabilidad limitada, salvo determinadas condiciones específicas tendentes a proteger los intereses de terceros, que se aplicarán mientras no se alcance la cifra de capital social mínimo para la constitución de una SRL.
  • Todos los libros que obligatoriamente deban llevar los empresarios con arreglo a las disposiciones legales aplicables, incluidos los libros de actas de juntas y demás órganos colegiados, o los libros registros de socios y de acciones nominativas, se legalizarán telemáticamente en el RM después de su cumplimentación en soporte electrónico y antes de que trascurran 4 meses siguientes a la fecha del cierre del ejercicio.
  • Los empresarios podrán VOLUNTARIAMENTE legalizar libros de detalle de actas o grupos de actas formados con una periodicidad inferior a la anual cuando interese acreditar de manera fehaciente el hecho y la fecha de su intervención por el Registrador.
  • Elevación de los umbrales para poder formular el BALANCE y estado de cambios neto ABREVIADOS previstos en la LSC (RD Leg 1/2010). El total de las partidas del activo no puede superar los 4 millones de euros (antes 2.850.0000). El importe neto de su cifra anual de negocios no supere los 8 millones de euros (antes 5.700.000).
Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:33 minuts

Nueva ley de apoyo a los emprendedores en materia fiscal

Recientemente se, ha publicado la Ley 14/2013 de apoyo a los emprendedores y su internacionalización que ha introducido medidas en el ámbito de materia fiscal. Destacamos: 

  • Conefectos desde el 29-09-2013, se suprime la exención en el IRPF de las ganancias patrimoniales derivadas de la transmisión de acciones o participaciones en empresas de nueva o reciente creación, pero incorporando un régimen transitorio.
  • Al mismo tiempo, se crea una nueva deducción en la cuota íntegra estatal del IRPF por inversión en empresas de nueva o reciente creación, en la que el contribuyente realiza una aportación temporal de capital financiero, y además puede aportarsus conocimientos empresariales o profesionales adecuados para el desarrollo de la sociedad en la que invierte,  “inversor de proximidad” o “business angel”. También se crea una nueva exención por reinversión en el supuesto de transmisión de acciones o participaciones en empresa de nueva o reciente creación  a las que se ha aplicado la anterior deducción, con limitaciones. La  deducción o exención solamente resulta de aplicación respecto de las acciones o participaciones suscritas a partir del 29-09-2013.
  • Con efectos para los períodos impositivos que se inicien a partir del 01-01-2013, las entidades que cumplan los requisitos para ser consideradas empresas de reducida dimensión podrán aplicar una deducción en los beneficios que se inviertan en elementos nuevos del inmovilizado material o inversiones inmobiliarias afectos a actividades económicas, siempre que cumplan determinados plazos y condiciones, como la  creación de una reserva indisponible. Esta nueva deducción también podrán aplicarla los contribuyentes del IRPF con particularidades.
  • En cuanto a la aplicación de las deducciones por actividades de I+D+i, y con efectos para los periodos impositivos que se inicien a partir del 01-01-2013, las entidades que tributan al tipo general, el tipo del 35%, o al de las entidades de reducida dimensión podrán optar por no aplicar el límite conjunto, y en su caso, solicitar su abono, siempre que se cumplan determinados requisitos, con limitaciones y descuentos.
  • Modifica la deducción en el IS por creación de empleo para trabajadores con discapacidad, con efectos para los periodos impositivos iniciados a partir del 01-01-2013, distinguiendo la cuantía de la deducción según el grado de discapacidad de los trabajadores y sin la necesidad que el contrato sea por tiempo indefinido.
  • También modifica el régimen fiscal aplicable en el IS a las rentas procedentes de determinados activos intangibles, con efectos para las cesiones que se realicen a partir del 29-09-2013, pero incorporando un régimen transitorio.
  • Con efectos desde 01-01-2014, introduce el nuevo Régimen Especial del Criterio de Caja en el IVAal que podrán acogerse determinados sujetos, y que permite retrasar el devengo y la consiguiente declaración e ingreso del IVA repercutido hasta el momento del cobro total o parcial del precio por los importes efectivamente cobrados, pero que también retrasa la deducción del IVA soportado hasta el momento en que se efectúe el pago (criterio de caja doble), y en ambos casos con la fecha límite del 31 de diciembre del año inmediato posterior a aquel en que se hayan efectuado las operaciones. Este régimen está sujeto al cumplimiento de requisitos subjetivos, objetivos y formales que constan en el reglamento que está pendiente de aprobación definitiva y publicación.
Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 2:20 minuts

A partir de 2014, totes les declaracions per Internet

A partir de 2014, hisenda vol que es presentin totes les declaracions tributàries per Internet: Hisenda veta les declaracions fetes a mà dels autònoms.

Hisenda posa en marxa el PIN 24 Hores, una eina per facilitar les declaracions per internet

L’Agència Tributària és reconeguda a l’exterior pels seus avançats sistemes informàtics, que permeten que la majoria de gestions es puguin fer a través d’internet. No obstant això, encara un notable grup d’irreductibles empresaris i assalariats opta per omplir les declaracions i autoliquidacions a mà. Una cosa que té els dies comptats.

L’Agència Tributària publicarà en breu una ordre per la qual s’estableix el batejat com Pin 24 Hores, una nova eina per facilitar la gestió dels impostos a través d’internet. No obstant això, la posada en marxa del PIN 24 Hores també suposarà la prohibició expressa per als autònoms de presentar a mà les declaracions tributàries. Els assalariats, de moment, poden continuar utilitzant el llapis.

Les últimes dades d’Hisenda mostren que 230.000 dels 2,5 milions d’autònoms i petites empreses emplenen els formularis fiscals a mà. En 2014, es limitarà aquesta possibilitat a alguns pocs impostos i, partir de 2015, es prohibirà definitivament.

El nou sistema Pin 24 Hores permetrà que els autònoms accedeixin a la seu electrònica i obtinguin un codi amb el qual podran realitzar qualsevol gestió tributària. El pin estarà actiu durant 24 hores.

Albacar Riba Assessoraments

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 0:56 minuts

INFRACCIONS I SANCIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT DE LA PROHIBICIÓ DE LES LIMITACIONS A ELS PAGAMENTS EN EFECTIU

INFRACCIONS I SANCIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT DE LA PROHIBICIÓ
– COMPATIBILITAT DE LA SANCIÓ PER INCOMPLIMENT DE LES LIMITACIONS A ELS PAGAMENTS EN EFECTIU AMB LES SANCIONS TRIBUTÀRIES

Pregunta: Un professional A factura a un altre B uns serveis per 6.000 euros que es cobren en efectiu. L’empresari A no declara els ingressos rebuts. Es plantegen els efectes que tenen aquest incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu.

Contestació: Es tracta d’una operació per import igual o superior a 2.500 euros a la que almenys una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, per la qual cosa es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu.

Es sanciona el 25% sobre el pagament en efectiu que són 6.000 euros, que suposa una sanció de 1.500 euros, de la qual responen solidàriament tots dos professionals, i es podrà dirigir l’Administració tributària contra qualsevol d’ells.
A més, al professional A se li pot regularitzar l’ingrés no declarat i, si escau, les sancions derivades de la infracció tributària per deixar d’ingressar.
El professional B pot deduir la despesa i l’IVA suportat, si resulten deduïbles i compleixen els requisits formals per a això (documentació en factura i registre de la operació). És a dir, l’incompliment de la limitació als pagaments en efectiu no impedeix la deduïbilitat de la despesa i de la quota suportada, si compleix els requisits materials i formals per ser deduïble.
Normativa: Art 7.Dos.7 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativatributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:06 minuts

DENÚNCIES DELS PAGAMENTS EN EFECTIU

– DENÚNCIA DELS PAGAMENTS EN EFECTIU I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

Pregunta: Una operació entre dos empresaris, A i B, per import de 20.000 euros que es paga en efectiu. Abans de transcorreguts 3 mesos des del pagament, l’empresari A denúncia voluntàriament l’incompliment davant l’AEAT, detallant l’operació realitzada, la seva import i la identitat de l’altra part intervinent.
Contestació: Es tracta d’una operació per import igual o superior a 2.500 euros a la que almenys una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, per la qual cosa es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu.

Es sanciona el 25% sobre el pagament en efectiu que són 20.000 euros, que suposa una sanció de 5.000 euros.
Aquesta conducta no dóna lloc a responsabilitat respecte de la part que hagi denunciat la infracció davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària dins el termini dels tres mesos següents a la data del pagament, identificant l’operació realitzada, l’import i la identitat de l’altra part intervinent. Per això, la sanció només s’imposa a l’empresari B.
Normativa: Art 7.Dos.6 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 0:51 minuts

QUANTIFICACIÓ DE LES OPERACIONS EN EFECTIU

QUANTIFICACIÓ DE LES OPERACIONS

– FRACCIONAMENT DEL PAGAMENT D’UNA OPERACIÓ
Pregunta: Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament en efectiu una operació entre empresaris per import de 4.000 euros, que es paga en efectiu en dos terminis de 2.000 euros cadascun.
Contestació: Es tracta d’una operació efectuada en què les dues parts intervinents actuen en qualitat d’empresari i que es troba sotmesa a la prohibició de pagament en efectiu si el seu import és igual o superior a 2.500 euros.
La norma estableix que a efectes del càlcul de la quantia de l’operació “es sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament del bé o prestació del servei “. Per tant, no es considera com dues operacions de 2.000 euros, sinó com una única operació de 4.000 euros, el pagament s’ha fraccionat en dues parts. Després, aquesta operació no pot pagar-se en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– PAGAMENT PARCIAL EN EFECTIU

Pregunta: Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament en efectiu una operació entre un empresari i un particular valorada en 3.000 euros, que es paguen 1.000 per transferència i 2.000 en efectiu.
Contestació: Es tracta d’una operació efectuada en què almenys una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, de manera que es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu si l’import de l’operació és igual o superior a 2.500 euros.
La prohibició per als pagaments en efectiu es produeix quan es paguin en efectiu “Operacions” per un import igual o superior a 2.500 euros (art. 7.Uno.1 de la Llei 7/2012). En aquest cas, l’operació és de 3.000 euros, de manera que se supera el límit perquè la operació pugui pagar-se en efectiu. El pagament d’aquesta operació en efectiu, sigui total o
parcialment (atès que la norma no distingeix), suposaria un incompliment de la prohibició.
Però la base de la sanció no és per l’import dels 3.000 euros de l’operació, sinó només aquella part pagada en efectiu. Així, la base de la sanció és “la quantia pagada en efectiu en les operacions d’import igual o superior a 2.500 euros “(art. 7.Dos.4 de la Llei 7/2012). Després, en cas d’operacions pagades només parcialment en efectiu, la base de la sanció serà inferior a l’import de l’operació. Per a la limitació al pagament en efectiu n’hi ha prou que l’import de l’operació sigui igual o superior a 2.500 euros, tot i que el pagament en efectiu sigui inferior a aquesta quantia. En aquest cas, la base de la sanció són 2.000 euros.

Per tant, aquesta operació no pot pagar-se en efectiu, ni tan sols parcialment.
Normativa: Arts. 7.Uno.1 i 7.Dos.4 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– REALITZACIÓ DE DIVERSES OPERACIONS EN EL MATEIX DIA
Pregunta: Una persona compra un producte en un gran magatzem per import de 1.500 euros i demana un tiquet, i en el mateix dia compra un altre producte per 1.200 euros que paga en altra caixa de l’establiment i demana un tiquet. Al dia el client demana que li emetin una factura en relació als dos tiquets a nom d’una empresa. El venedor pregunta si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: En aquests casos es pot tractar de dues operacions diferents, que podrien satisfer en efectiu en no superar cap d’elles els 2.500 euros. No obstant això, si les operacions es refereix als mateixos béns o béns que es trobaven directament relacionades, i el client les separés amb la intenció de fraccionar una única operació, es sumarien els imports. En aquest cas, si el gran magatzem detectés aquest fraccionament, hauria d’indicar al client que el pagament hauria d’efectuar per mitjans diferents a l’efectiu. Si el gran magatzem no pot detectar aquesta conducta de fraccionament efectuada pel client, aquell no seria responsable de la sanció. Però la Agència Tributària podria dirigir contra el client per imposar-li la sanció corresponent pel seu incompliment de les limitacions als pagaments en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno, apartats 1 i 2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 3:05 minuts

CONCEPTE D’OPERACIÓ A EFECTES DE LA LIMITACIÓ DE PAGAMENTS A EFECTIU

CONCEPTE D’OPERACIÓ A EFECTES DE LA LIMITACIÓ DE PAGAMENTS A EFECTIU

– OPERACIONS INDEPENDENTS
Pregunta: Un professional (per exemple, un advocat, un assessor financer, un metge, un odontòleg, etc.) presta diversos serveis independents a un client al llarg de l’any, de manera que cada un dels serveis és inferior a 2.500 euros i es factura
independentment, però en conjunt superen aquesta quantitat. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En aquest cas es tracta de diferents operacions, en tractar de serveis o tractaments independents, de manera que no cal afegir els imports, sinó que es consideren els imports pagats en cada factura de manera independent a efectes de la aplicació del límit dels 2.500 euros.
Per tant, poden pagar-se en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIÓ ÚNICA QUE SUPOSA DIVERSES TASQUES O SESSIONS DE TREBALL
Pregunta: Un professional (per exemple, un advocat, un assessor financer, un metge, un odontòleg, etc.) presta un servei a un client, que es pressuposta en 2.700 euros, i que suposa diverses tasques o sessions de treball, facturant i cobrant en efectiu: a) per imports mensuals de 150 euros corresponents a les 18 sessions de treball mensuals o b) amb una única factura. Posteriorment, es presta un servei diferent a aquest mateix client per import de 100 euros, que no té relació amb l’operació anterior. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En el primer cas es tracta d’una única operació, encara que suposi la realització pel professional de diverses tasques o diverses sessions de treball. El fraccionament de l’operació o del seu pagament no tindria cap efecte, ja que haurien sumar els imports en què pogués fraccionar l’operació. En qualsevol dels casos (facturació única o mensual), es tracta d’una operació única per import superior a 2.500 euros, de manera que no pot pagar en efectiu.
L’operació posterior per 100 euros es pot pagar en efectiu, ja que es tracta d’una operació diferent a l’anterior, de manera que no s’acumula seu import.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS CONTINUADES O TRACTE SUCCESSIU

Pregunta: Un empresari rep gènere setmanalment d’un proveïdor amb el que té un contracte de subministrament de material, en el qual s’estableix que la facturació, liquidació i pagament dels subministraments s’ha d’efectuar mensualment. L’última factura mensual emesa ascendeix a 4.000 euros. Així mateix, l’empresari va signar un contracte d’arrendament del local per un període de tres anys, pel que abona 2.000 euros mensuals. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: A efectes de la quantificació dels imports de les operacions, la Llei 7/2012 es refereix a “operacions o pagaments” (com l’art. 7.Uno.2). Amb caràcter general la quantia dels dos conceptes coincideixen. Però en el cas de contractes de tracte successiu, la operació es desenvolupa de forma contínua en un període més o menys llarg al qual es
refereix el contracte. En aquest cas no s’han de sumar totes les operacions facturades al any o durant la vigència del contracte de subministrament, ni tampoc ha de recórrer a la materialitat dels lliuraments. La determinació de la quantia es realitza en funció de la facturació i cobrament d’aquestes operacions. Per això, en aquests casos s’ha d’acudir al pagament de aquests lliuraments o prestacions.
La periodicitat de la facturació, liquidació i pagament dels subministraments pagaments haurà coincidir amb l’establerta en el contracte. L’aplicació de les limitacions als pagaments a efectiu no topa com a conseqüència dels fraccionaments del pagament per períodes inferiors a l’establert en el contracte, per la imputació de quantitats que han de liquidar en un exercici a un altre diferent amb la finalitat de no superar la quantia de la limitació, ni per qualsevol altre ajust que retengui la modificació artificial dels pagaments diaris.
En el cas plantejat, el pagament de la factura de subministrament que ascendeix a 4.000 euros no es pot pagar en efectiu, mentre que si podria pagar en efectiu el lloguer per import de 2.000 euros.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– FACTURES recapitulatives
Pregunta: Un empresari o professional realitza amb un mateix destinatari operacions per import menor de 2.500 euros, però que es documenten en una factura recapitulativa mensual per import superior a 2.500 euros. Es planteja si aquestes factures recapitulatives es troben sotmeses a les limitacions als pagaments en efectiu.
Contestació: El vigent article 13 del Reial Decret 1619/2012 estableix la possibilitat de l’emissió d’una factura recapitulativa, en la qual s’inclouran diferents operacions realitzades en diferents dates per a un mateix destinatari, sempre que aquestes s’hagin efectuat dins d’un mateix mes natural.
Aquestes factures es referiran freqüentment a operacions de tracte successiu, que es refereixen a una sola operació continuada en el temps, en aquest cas es tindrà en compte la facturació del període de temps establert per a la seva liquidació periòdica.
Però si es tractés d’operacions diferents i independents, que es recullen en una factura recapitulativa, caldria considerar el límit de 2.500 euros per a cadascuna de les operacions individuals, de manera que només hi hauria obligació de pagar per mitjans diferents de l’efectiu aquelles operacions que superen individualment els 2.500 euros.
Les parts intervinents en l’operació haurien de poder justificar el caràcter independent de les operacions a efectes d’acreditar que la factura recapitulativa no estava subjecta a les limitacions als pagaments en efectiu.
Normativa:
– Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.
– Article 11 del Reial decret 1496/2003, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (i en el mateix sentit el art. 13 del Projecte de Reial Decret pel qual s’aprova el reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació).

– OPERACIONS ENTRE LES COOPERATIVES I ELS SEUS SOCIS
Pregunta: En relació amb els pagaments per les entregues de productes agrícoles dels socis a seves cooperatives (llet, cereals, etc.) o pels aprovisionaments de les cooperatives a seus socis (pinsos, fertilitzants, carburants, etc.) que sovint tenen una periodicitat regular, es planteja si li resulta aplicables les limitacions als pagaments a efectiu.
Contestació: Si es tracta d’operacions diferents que tenen pagaments independents, a cada una d’elles se li aplica el límit de 2.500 euros, sense que aquestes operacions puguin fraccionar.
Si es tracta d’operacions diferents i independents però que es facturen periòdicament, de manera que cada lliurament independent no arribi al límit de 2.500 euros, però si ho abast la factura periòdica que agrupa diversos lliuraments, s’aplicaria l’assenyalat per les factures recapitulatives.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS DE LES LLOTGES
Pregunta: Una Llotja diu que compra diàriament a les embarcacions les captures de peix realitzades per subhastar, que rep diàriament les factures emeses pels titulars de les embarcacions pel valor de la pesca realitzada i venuda a la Llotja, i que aquesta paga setmanalment als titulars de les embarcacions el valor de la pesca de totes les factures emeses a la setmana.
Contestació: Si es tracta d’operacions diferents però pagades periòdicament, s’ha de estar a l’import de cadascuna de les factures diàries emeses pels titulars de les embarcacions. Per tant, en el moment del pagament setmanal només hi ha obligació de pagar per mitjans diferents de l’efectiu aquelles factures diàries l’import hagi estat igual o superior a 2.500 euros.
Tanmateix, si hi ha algun contracte de subministrament, no es tractaran d’operacions independents, i la quantia de l’operació s’ha de quantificar en funció dels pagaments setmanals que s’han pactat, i sense que pugui considerar-les factures diàries en què s’hagi fraccionat l’operació.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIÓ facturada des DIVERSOS LOCALS DE L’EMPRESARI

Pregunta: Un empresari (per exemple, un majorista de metalls preciosos) ha contractat amb un proveïdor que té diversos locals independents que li subministri diàriament un determinat bé. El proveïdor emet diàriament al majorista una factura per cada unels locals que li venen mercaderies i cobra diàriament els imports resultants. Es planteja si aquestes operacions es troben sotmeses a les limitacions al pagament en efectiu quan cap de les factures emeses pels locals supera els 2.500 euros, però la facturació diària agregada de tots els locals del proveïdor excedeix d’aquest import.
Contestació: Sense perjudici de la forma en què sigui procedent facturar pels locals d’aquest obligat tributari, la venda de la mercaderia (en aquest cas, or) dels diferents localsconstitueix una única operació, ja que es tracta del mateix comprador, de la mateixa venedor i del mateix contracte de subministrament de béns. Per tant, a efectes de la quantificació ha de sumar els imports de totes les factures en què s’ha fraccionat l’operació.
Normativa: Art 7.Uno.2 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 6:43 minuts

LIMITACIÓ ALS PAGAMENTS EN EFECTIU


1) ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA PROHIBICIÓ
– OPERACIONS ENTRE PARTICULARS
Pregunta: Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament en efectiu la venda d’un habitatge entre dos particulars per import en efectiu de 70.000 euros.
Contestació: Aquesta operació no està subjecta a la prohibició, ja que s’exclou de la limitació als pagaments en efectiu quan tots dos intervinents són particulars. Pot pagar en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS EN QUÈ CAP DE LES PARTS ACTUA COM A EMPRESARI O PROFESSIONAL
Pregunta: Un empresari A transmet un habitatge no afecta la seva activitat a un particular per import de 80.000 euros. Es planteja si aquesta operació es troba sotmesa a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En aquest cas, cap de les parts intervé en qualitat d’empresari o professional, atès que el bé transmès per A no es troba afecte a la seva activitat sinó que és un bé del seu patrimoni personal. Per això, aquesta operació no està subjecta a la prohibició i podria abonar en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– CONCEPTE D’ENTITAT DE CRÈDIT A EFECTES DE LA NO APLICACIÓ DE LES LIMITACIONS A EFECTIU
Pregunta: A l’efecte de la no aplicació de les limitacions als pagaments i ingressos a efectiu, què s’entén per entitats de crèdit?
Contestació: L’article 7.Uno.5 de la Llei 7/2012 estableix que la limitació als pagaments en efectiu “no és aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit “.
El concepte d’entitat de crèdit es recull en la normativa financera. L’article 1.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit, estableix que: “Es consideren entitats de crèdit, als efectes del que disposa aquesta Llei, les enumerades en l’apartat segon de l’article 1 del Reial Decret Legislatiu 1298/1986, de 28 de juny “.
Per la seva banda, l’article 1 del Reial decret legislatiu 1298/1986, de 28 de juny, sobre adaptació del dret vigent en matèria d’entitats de crèdit al de les Comunitats Europees (en la redacció que en fa la disposició final primera de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònics), estableix que:

“Article 1. Definició. 1. A efectes d’aquesta disposició, i d’acord amb la Directiva 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de març de 2000, relativa a l’accés a la
activitat de les entitats de crèdit i al seu exercici, s’entén per «entitat de crèdit» tota empresa que tingui com activitat típica i habitual rebre fons del públic en forma de dipòsit, préstec, cessió temporal d’actius financers o altres anàlogues que portin aparellada l’obligació de la seva restitució, aplicant-los per compte propi a la concessió de crèdits o operacions d’anàloga naturalesa. 2. Es conceptuen entitats de crèdit: a) L’Institut de Crèdit Oficial. b) Els Bancs. c) Les caixes d’estalvis i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis. d) Les cooperatives de crèdit. e) Els establiments financers de crèdit “.

La competència en relació als que tenen la consideració d’entitat de crèdit correspon al Banc d’Espanya, que té competències en relació amb la creació de les entitats de crèdit, la inscripció en els registres corresponents i la gestió d’aquests (Art. 43.1 de la Llei 26/1988).

Normativa:
– Art 7.Uno.5 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.
– Art 1.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de Crèdit.
– Art 1 del Reial decret legislatiu 1298/1986, de 28 de juny, sobre adaptació del dret vigent en matèria d’entitats de crèdit al de les Comunitats Europees (en la redacció que en fa la disposició final primera de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònic).

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 2:50 minuts

MESURES DE SUPORT A L’EMPRENEDOR I DE ESTÍMUL AL CREIXEMENT I DE LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ.

NOTA SOBRE EL REIAL DECRET LLEI 4/2013 DE 22 DE FEBRER DE MESURES DE SUPORT A L’EMPRENEDOR I DE ESTÍMUL AL CREIXEMENT I DE LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ.

Per vostre interès us informem que ha estat publicat el Reial decret-llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. (B.O.E. 2013.02.23). A grans trets us avancem les novetats més importants sense perjudici de la seva posterior ampliació.

En el capítol I del títol I s’adopten mesures per fomentar l’emprenedoria i el treball per compte propi entre els joves menors de 30 anys entre les quals destaquen la implantació d’una quota inicial reduïda, la compatibilització de la prestació per desocupació amb l’inici de una activitat per compte propi, o l’ampliació de les possibilitats d’aplicació de la capitalització de la prestació per desocupació.

De forma complementària, en el capítol II s’estableix un marc fiscal més favorable per a l’autònom que inicia una activitat emprenedora amb l’objectiu d’incentivar la creació d’empreses i reduir la càrrega impositiva durant els primers anys d’exercici d’una activitat.

Així, en l’àmbit de l’impost sobre societats, s’estableix per a les entitats de nova creació constituïdes a partir de l’1 gener 2013 un tipus de gravamen del 15 per cent per als primers 300.000 euros de base imposable, i del 20 per cent per l’excés sobre aquest import, aplicable el primer període impositiu en què la base imposable de les entitats és positiva i en el període impositiu següent a aquest.

D’acord amb això, en l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la finalitat de fomentar l’inici de l’activitat emprenedora, s’estableix una nova reducció del 20 per cent sobre els rendiments nets de l’activitat econòmica obtinguts pels contribuents que hagin iniciat l’exercici d’una activitat econòmica a partir de l’1 de gener de 2013, aplicable en el primer període impositiu en què el rendiment net resulti positiu i en el període impositiu següent a aquest.

També, en l’àmbit de l’impost sobre la renda de les persones físiques, se suprimeix el límit actualment aplicable a l’exempció de les prestacions per desocupació en la modalitat de pagament únic
El capítol III conté mesures destinades a incentivar la incorporació de joves a les empreses de l’Economia Social, així com estímuls a la contractació de joves en situació d’atur. Entre aquests últims, destaquen els incentius destinats a la contractació a temps parcial amb vinculació formativa, a la contractació indefinida d’un jove per microempreses i empresaris autònoms ia la contractació en pràctiques per la primera ocupació.

A més, s’estimula la contractació per joves autònoms d’aturats de llarga durada majors de 45 anys i contractació de joves perquè adquireixin una primera experiència professional.

El capítol IV incorpora mesures relacionades amb la millora de la intermediació laboral, l’eficàcia fa necessari eliminar qualsevol trava que obstaculitzi la ràpida cobertura dels llocs de treball disponibles permetent que qualsevol persona tingui coneixement de les ofertes d’ocupació. Per això es preveu que els serveis públics d’ocupació registrin totes les ofertes i demandes d’ocupació a la base de dades del Sistema d’Informació dels serveis públics d’ocupació regulat en la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’ocupació, garantint així la difusió d’aquesta informació a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, com a garantia de transparència i unitat de mercat.

Respecte a la lluita contra la morositat entre les modificacions que ara s’operen, en primer terme, hi ha la determinació dels terminis de pagament, que és objecte de simplificació. Calen tant els terminis de pagament com el còmput dels mateixos, amb la novetat de la previsió de procediment d’acceptació o de comprovació, que han de regular per impedir la seva utilització amb la finalitat de retardar el pagament.

S’incorpora la previsió relativa als calendaris de pagament i com s’han de calcular els interessos en cas que algun dels terminis no s’abonarà en la data pactada.

Es reforma també el tipus legal d’interès de demora que el deutor està obligat a pagar, que passa de set a vuit punts percentuals els que s’han de sumar al tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu a la seva més recent operació principal de finançament .

A la indemnització per costos de cobrament es preveu que en tot cas s’han d’abonar al creditor una quantitat fixa de 40 euros, sense necessitat de petició prèvia, que s’afegiran a la que resulti de la reclamació que segueix corresponent per les despeses en què es va incórrer per aconseguir el cobrament de la quantitat deguda. A més, desapareix l’anterior límit d’aquesta indemnització, que no podia superar el 15 per cent del deute principal. En aquesta indemnització es podran incloure, entre d’altres, les despeses que la mora ha comportat per al creditor per la contractació d’un advocat o d’una agència de gestió de cobrament.

Una altra novetat consisteix, precisament, en la inclusió entre les clàusules abusives i, per tant nul · les, com regula la Llei 7/1998, de 13 d’abril, sobre condicions generals de la contractació, les que excloguin la indemnització per costos de cobrament, les quals seran contràries a la llei, llevat que el deutor demostrés que aquesta exclusió no és abusiva. I juntament amb aquestes clàusules la previsió que la infracció d’aquesta llei es produeixi a través de pràctiques comercials, que també reben la qualificació d’abusives i tindran el mateix règim d’impugnació.

S’adopten una sèrie de mesures tant en el mercat majorista com en el minorista, que permetran incrementar la competència efectiva en el sector, reduint les barreres d’entrada a nous entrants i repercutint positivament en el benestar dels ciutadans
Es facilita l’obertura d’estacions de servei a centres comercials, parcs comercials, establiments d’inspecció tècnica de vehicles i zones o polígons industrials, aprofundint en els objectius marcats pel Reial Decret Llei 6/2000, de 23 de juny
Aquest Reial decret llei entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat».

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 4:03 minuts