Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

En separació o divorci, Hisenda per a qui?

divorci

Una separació o divorci no només suposa una nova situació en la relació existent fins al moment entre els cònjuges i entre aquests amb els seus fills, sinó que de la mateixa neix una nova relació de cada un dels cònjuges amb Hisenda, en concret en les seves respectives declaracions i comunicacions amb Tributs.

En l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, els excònjuges han de tenir en compte en les seves declaracions les particularitats de la tributació de les reduccions i deduccions per unitat familiar que seran d’aplicació, el tractament de la prestació per aliments i les possibles reduccions per pensions compensatòries que haguessin de procedir.

1. Reducció per unitat familiar

La normativa de l’Impost determina la possibilitat de tributar conjuntament les persones que formin part d’una unitat familiar.

  • La integrada pels cònjuges no separats legalment i, si n’hi ha, els fills menors, amb excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquin independents d’aquests; els fills majors d’edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.
  • En els casos de separació legal, o quan no hi hagi vincle matrimonial, la formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o altre.

Ningú podrà formar part de dues unitats familiars al mateix temps.

La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà atenent la situació de guarda i custòdia existent a 31 de desembre de cada any.

La reducció no presenta dificultat en situacions derivades de separacions o divorcis en què la guarda i custòdia dels fills i filles és atribuïda a un dels cònjuges, amb independència al règim de visites que es tingui pactat entre tots dos, d’aquesta progenitor què podrà optar per la tributació conjunta amb els seus descendents.

No passa el mateix quan en la separació o el divorci s’atribueix la guarda i custòdia compartida entre els cònjuges. En aquests casos, Tributs admet la possibilitat d’optar a la tributació conjunta per qualsevol dels dos progenitors, si bé només per un d’ells i mai, sota cap premissa, podrà determinar amb caràcter previ a qui li correspon aquest dret. En aquest supòsit, només un dels progenitors pot formar unitat familiar amb els fills i filles i presentar declaració conjunta, atribuint-se els beneficis fiscals que això comporta, pel que imposarà a l’altre excònjuge, com a única opció, la declaració de l’IRPF de forma individual.

La conclusió és evident, ningú en un procediment de separació o divorci en què la guarda i custòdia dels fills i filles es presumeix compartida es planteja la intervenció d’un tercer, aliè a qualsevol vincle de sang o afectiu. Si, a més, aquest tercer és Tributs, després de l’acord i discussió de les principals qüestions que regularan la separació o el divorci (habitatge, règim de visites dels fills i filles, aliments, compensatòria, despeses, etc.), es fa necessari obrir un nou debat, qui es queda amb Hisenda?

Per als que considerin que el debat no té interès per als cònjuges, cal indicar que en el cas d’unitats familiars compostes pel pare o la mare separat o divorciat legalment amb fills, s’estableix, actualment, una reducció en l’Impost per aquest concepte de 2.150 euros anuals.

2. Mínim per descendents

En el cas de l’aplicació dels mínims per descendents, la normativa de l’Impost estableix que serà d’aplicació el mínim pels descendents quan:

El descendent sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost, llevat que es tracti de descendents discapacitats amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, en el qual podrà aplicar-se el mínim familiar per descendents, sigui quina sigui la edat, sempre que es compleixin la resta de requisits.

  • El descendent convisqui amb el contribuent.
  • Que el descendent no hagi obtingut en l’exercici rendes superiors a 8.000 euros anuals.
  • Que no presenti declaració de l’IRPF independentment del contribuent, amb rendes superiors a 1.800 euros, si bé s’han d’efectuar les següents precisions:
    1. Tributació individual del descendent i rendes iguals o inferiors a 1.800 euros: els progenitors podran aplicar el mínim per descendents.
    2. Tributació individual del descendent i rendes superiors a 1.800 euros: cap dels progenitors podrà aplicar el mínim per descendents.
    3. Tributació conjunta del descendent amb un dels progenitors (separació legal o inexistència de vincle matrimonial) i rendes iguals o inferiors a 1.800 euros: el mínim per descendents es distribuirà entre els pares amb el qual convisqui el descendent per parts iguals, tot i que un ells tributi conjuntament amb el descendent. En sentit contrari a l’aplicació de les reduccions per unitat familiar, també es podrà aplicar aquesta regla de distribució proporcional del mínim entre els excònjuges, fins i tot en cas de guarda i custòdia compartida, quan els descendents tributen conjuntament amb un dels progenitors.
    4. Tributació conjunta del descendent amb un dels progenitors (separació legal o inexistència de vincle matrimonial) i rendes superiors a 1.800 euros: el progenitor que tributa conjuntament s’aplicarà íntegrament el mínim per descendents, no podent aplicar l’altre progenitor mínim per descendent.

3. Anualitat per aliments

La normativa de l’IRPF en referència a les anualitats per aliments fixades a favor dels fills necessita que no podran reduir la base imposable general. No obstant això, sí que es tindran en compte per calcular la quota íntegra estatal i autonòmica de l’impost.

Es prendrà en compte per al seu càlcul l’import dinerari que efectivament s’hagi satisfet en concepte d’anualitat per aliments i que es correspongui estrictament amb els termes que obren en el conveni regulador de divorci, de manera que tota quantitat que no respongués a aquests fins previstos , no tindria cap reflex en la declaració de l’impost.

Cal assenyalar que el tractament previst per la llei de l’Impost per a les anualitats per aliments a favor dels fills i del que s’infereix només és aplicable quan els progenitors no tinguin dret a aplicar el mínim per descendents per ells.

No obstant això, aquest tractament de les anualitats per aliments i l’aplicació dels mínims familiars han estat qüestionats pel Tribunal Econòmic-Administratiu Central, en la seva resolució de 11 de setembre de 2014, fixant en unificació de criteri que el tractament fiscal de les anualitats per aliments satisfetes en virtut de decisió judicial a favor dels fills, en aquells casos en què el contribuent tingui la guarda i custòdia compartida respecte dels seus fills, i l’aplicació del mínim per descendents són compatibles.

4. Pensió compensatòria

Preceptua la Llei de l’IRPF que les pensions compensatòries a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, a excepció de les fixades en favor dels fills del contribuent, satisfetes per decisió judicial, podran ser objecte de reducció en la base imposable del que les satisfà .

En conseqüència, l’excònjuge que la percep haurà d’integrar la seva quantia en la base imposable com a rendiments del treball.

Per tot l’explicat anteriorment, el més interessant econòmicament sempre serà que sigui el progenitor que més ingressos percebi qui presenti la declaració conjunta, ja que la reducció de 2.150 euros li suposarà un major estalvi.

Posant-nos d’acord aconseguirem obtenir la major devolució possible i sempre podrem repartir aquest estalvi entre ambdós progenitors. Si no és possible aquest acord, potser el millor serà decidir anar alternant aquesta opció de tributació cada any.
Però compte, si tots dos vam presentar declaració conjunta al mateix temps, tindrem un problema anomenat Hisenda, ja que ens pot exigir a qualsevol dels dos la quota no ingressada i interessos de demora, i possiblement no ens lliurarem de pagar una sanció.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Temps de lectura aproximat 5:08 minuts

Sense comentaris fet »

Comentaris RSS

Posa el teu comentari