Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

L’AEAT fa cas omís a la DGT i declara no deduïbles els ‘interessos de demora’.


Logo Agència TributàriaL’AEAT ha emès informe relatiu a la deduïbilitat en l’Impost sobre Societats dels interessos de demora derivats de liquidacions dictades per l’Administració Tributària.

Quan ja teníem assumit que els interessos de demora de les actes fiscals no eren deduïbles, i quan això estava acceptat per la doctrina segons sentència del TEAC en Resolució de 7 maig 2015 i de l’Audiència Nacional de 25 de juliol de 2013 (Rec. núm. 453/2010) va resultar que la Direcció General de Tributs declarava deduïbles els interessos de demora inclosos en les actes fiscals de la Inspecció (consulta vinculant de la DGT V4080-15) argumentant en referència a la llei 27/2014.

A la consulta de la DGT s’exposava el caràcter no indemnitzatori dels interessos de demora i sí el seu caràcter financer d’ajornament en el pagament, per justificar la seva deduïbilitat.

Doncs bé, l’AEAT ha trigat escassament un mes per contradir el criteri de la DGT i tornar al criteri establert pel TEAC mitjançant l’informe Inf. A / 1/8/16.

La veritat és que, al contrari del que succeïa amb la llei 61/1978, amb la llei 43/1995 la deduïbilitat havia estat un tema pacífic, però en l’esmentat informe l’AEAT conclou que els interessos de demora en liquidacions administratives no són deduïbles, si bé matisa que sí que ho seran els corresponents al període de suspensió d’una liquidació recorreguda quan la pretensió del contribuent és desestimada o quan és estimada només en part.

No obstant això, és possible que això no sigui el final del debat. Per descomptat l’informe òbvia una qüestió que ens sembla rellevant: la Resolució del TEAC es recolza en una Sentència del Tribunal Suprem de 25 de febrer de 2010 que al seu torn pren criteri d’una altra del mateix Tribunal de 24 d’octubre de 1998 que s’estaven pronunciant sobre la deduïbilitat d’aquestes despeses en unes declaracions a les que calia aplicar la llei 61/1978, i que utilitzen, com a fonament principal per rebutjar la deduïbilitat d’aquestes despeses, que no són necessaris, quan el requisit de la necessarietat de la despesa per a la seva deduïbilitat ja va desaparèixer de l’Impost amb la publicació de l’antiga llei 43/1995.

Així mateix, l’informe sembla negar la deduïbilitat dels interessos de demora de les liquidacions tributàries sota la nova llei 27/2014. Això és encara més xocant quan la Direcció General de Tributs està interpretant de manera raonable el nou supòsit de despeses no deduïbles de l’article 15.f), despeses contraris a l’ordenament jurídic, en el sentit que aquests interessos de demora no són despeses contràries l’ordenament jurídic, “sinó tot el contrari, són despeses que vénen imposats pel mateix”.

En fi, ens continuarem preocupant d’aquest tema, veurem si la DGT té alguna cosa a dir.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Temps de lectura aproximat 1:52 minuts

Sense comentaris fet »

Comentaris RSS

Posa el teu comentari