Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

LIMITACIÓ ALS PAGAMENTS EN EFECTIU


1) ÀMBIT D’APLICACIÓ DE LA PROHIBICIÓ
– OPERACIONS ENTRE PARTICULARS
Pregunta: Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament en efectiu la venda d’un habitatge entre dos particulars per import en efectiu de 70.000 euros.
Contestació: Aquesta operació no està subjecta a la prohibició, ja que s’exclou de la limitació als pagaments en efectiu quan tots dos intervinents són particulars. Pot pagar en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– OPERACIONS EN QUÈ CAP DE LES PARTS ACTUA COM A EMPRESARI O PROFESSIONAL
Pregunta: Un empresari A transmet un habitatge no afecta la seva activitat a un particular per import de 80.000 euros. Es planteja si aquesta operació es troba sotmesa a les limitacions al pagament en efectiu.
Contestació: En aquest cas, cap de les parts intervé en qualitat d’empresari o professional, atès que el bé transmès per A no es troba afecte a la seva activitat sinó que és un bé del seu patrimoni personal. Per això, aquesta operació no està subjecta a la prohibició i podria abonar en efectiu.
Normativa: Art 7.Uno.1 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.

– CONCEPTE D’ENTITAT DE CRÈDIT A EFECTES DE LA NO APLICACIÓ DE LES LIMITACIONS A EFECTIU
Pregunta: A l’efecte de la no aplicació de les limitacions als pagaments i ingressos a efectiu, què s’entén per entitats de crèdit?
Contestació: L’article 7.Uno.5 de la Llei 7/2012 estableix que la limitació als pagaments en efectiu “no és aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit “.
El concepte d’entitat de crèdit es recull en la normativa financera. L’article 1.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit, estableix que: “Es consideren entitats de crèdit, als efectes del que disposa aquesta Llei, les enumerades en l’apartat segon de l’article 1 del Reial Decret Legislatiu 1298/1986, de 28 de juny “.
Per la seva banda, l’article 1 del Reial decret legislatiu 1298/1986, de 28 de juny, sobre adaptació del dret vigent en matèria d’entitats de crèdit al de les Comunitats Europees (en la redacció que en fa la disposició final primera de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònics), estableix que:

“Article 1. Definició. 1. A efectes d’aquesta disposició, i d’acord amb la Directiva 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de març de 2000, relativa a l’accés a la
activitat de les entitats de crèdit i al seu exercici, s’entén per «entitat de crèdit» tota empresa que tingui com activitat típica i habitual rebre fons del públic en forma de dipòsit, préstec, cessió temporal d’actius financers o altres anàlogues que portin aparellada l’obligació de la seva restitució, aplicant-los per compte propi a la concessió de crèdits o operacions d’anàloga naturalesa. 2. Es conceptuen entitats de crèdit: a) L’Institut de Crèdit Oficial. b) Els Bancs. c) Les caixes d’estalvis i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis. d) Les cooperatives de crèdit. e) Els establiments financers de crèdit “.

La competència en relació als que tenen la consideració d’entitat de crèdit correspon al Banc d’Espanya, que té competències en relació amb la creació de les entitats de crèdit, la inscripció en els registres corresponents i la gestió d’aquests (Art. 43.1 de la Llei 26/1988).

Normativa:
– Art 7.Uno.5 de la Llei 7/2012, de 29 d’octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d’adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions de prevenció i lluita contra el frau.
– Art 1.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, de disciplina i intervenció de les entitats de Crèdit.
– Art 1 del Reial decret legislatiu 1298/1986, de 28 de juny, sobre adaptació del dret vigent en matèria d’entitats de crèdit al de les Comunitats Europees (en la redacció que en fa la disposició final primera de la Llei 21/2011, de 26 de juliol, de diners electrònic).

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Temps de lectura aproximat 2:50 minuts

Sense comentaris fet »

Comentaris RSS

Posa el teu comentari