Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

Categoria Tributari

En separació o divorci, Hisenda per a qui?

divorci

Una separació o divorci no només suposa una nova situació en la relació existent fins al moment entre els cònjuges i entre aquests amb els seus fills, sinó que de la mateixa neix una nova relació de cada un dels cònjuges amb Hisenda, en concret en les seves respectives declaracions i comunicacions amb Tributs.

En l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, els excònjuges han de tenir en compte en les seves declaracions les particularitats de la tributació de les reduccions i deduccions per unitat familiar que seran d’aplicació, el tractament de la prestació per aliments i les possibles reduccions per pensions compensatòries que haguessin de procedir.

1. Reducció per unitat familiar

La normativa de l’Impost determina la possibilitat de tributar conjuntament les persones que formin part d’una unitat familiar.

  • La integrada pels cònjuges no separats legalment i, si n’hi ha, els fills menors, amb excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquin independents d’aquests; els fills majors d’edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.
  • En els casos de separació legal, o quan no hi hagi vincle matrimonial, la formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o altre.

Ningú podrà formar part de dues unitats familiars al mateix temps.

La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà atenent la situació de guarda i custòdia existent a 31 de desembre de cada any.

La reducció no presenta dificultat en situacions derivades de separacions o divorcis en què la guarda i custòdia dels fills i filles és atribuïda a un dels cònjuges, amb independència al règim de visites que es tingui pactat entre tots dos, d’aquesta progenitor què podrà optar per la tributació conjunta amb els seus descendents.

No passa el mateix quan en la separació o el divorci s’atribueix la guarda i custòdia compartida entre els cònjuges. En aquests casos, Tributs admet la possibilitat d’optar a la tributació conjunta per qualsevol dels dos progenitors, si bé només per un d’ells i mai, sota cap premissa, podrà determinar amb caràcter previ a qui li correspon aquest dret. En aquest supòsit, només un dels progenitors pot formar unitat familiar amb els fills i filles i presentar declaració conjunta, atribuint-se els beneficis fiscals que això comporta, pel que imposarà a l’altre excònjuge, com a única opció, la declaració de l’IRPF de forma individual.

La conclusió és evident, ningú en un procediment de separació o divorci en què la guarda i custòdia dels fills i filles es presumeix compartida es planteja la intervenció d’un tercer, aliè a qualsevol vincle de sang o afectiu. Si, a més, aquest tercer és Tributs, després de l’acord i discussió de les principals qüestions que regularan la separació o el divorci (habitatge, règim de visites dels fills i filles, aliments, compensatòria, despeses, etc.), es fa necessari obrir un nou debat, qui es queda amb Hisenda?

Per als que considerin que el debat no té interès per als cònjuges, cal indicar que en el cas d’unitats familiars compostes pel pare o la mare separat o divorciat legalment amb fills, s’estableix, actualment, una reducció en l’Impost per aquest concepte de 2.150 euros anuals.

2. Mínim per descendents

En el cas de l’aplicació dels mínims per descendents, la normativa de l’Impost estableix que serà d’aplicació el mínim pels descendents quan:

El descendent sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost, llevat que es tracti de descendents discapacitats amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, en el qual podrà aplicar-se el mínim familiar per descendents, sigui quina sigui la edat, sempre que es compleixin la resta de requisits.

  • El descendent convisqui amb el contribuent.
  • Que el descendent no hagi obtingut en l’exercici rendes superiors a 8.000 euros anuals.
  • Que no presenti declaració de l’IRPF independentment del contribuent, amb rendes superiors a 1.800 euros, si bé s’han d’efectuar les següents precisions:
    1. Tributació individual del descendent i rendes iguals o inferiors a 1.800 euros: els progenitors podran aplicar el mínim per descendents.
    2. Tributació individual del descendent i rendes superiors a 1.800 euros: cap dels progenitors podrà aplicar el mínim per descendents.
    3. Tributació conjunta del descendent amb un dels progenitors (separació legal o inexistència de vincle matrimonial) i rendes iguals o inferiors a 1.800 euros: el mínim per descendents es distribuirà entre els pares amb el qual convisqui el descendent per parts iguals, tot i que un ells tributi conjuntament amb el descendent. En sentit contrari a l’aplicació de les reduccions per unitat familiar, també es podrà aplicar aquesta regla de distribució proporcional del mínim entre els excònjuges, fins i tot en cas de guarda i custòdia compartida, quan els descendents tributen conjuntament amb un dels progenitors.
    4. Tributació conjunta del descendent amb un dels progenitors (separació legal o inexistència de vincle matrimonial) i rendes superiors a 1.800 euros: el progenitor que tributa conjuntament s’aplicarà íntegrament el mínim per descendents, no podent aplicar l’altre progenitor mínim per descendent.

3. Anualitat per aliments

La normativa de l’IRPF en referència a les anualitats per aliments fixades a favor dels fills necessita que no podran reduir la base imposable general. No obstant això, sí que es tindran en compte per calcular la quota íntegra estatal i autonòmica de l’impost.

Es prendrà en compte per al seu càlcul l’import dinerari que efectivament s’hagi satisfet en concepte d’anualitat per aliments i que es correspongui estrictament amb els termes que obren en el conveni regulador de divorci, de manera que tota quantitat que no respongués a aquests fins previstos , no tindria cap reflex en la declaració de l’impost.

Cal assenyalar que el tractament previst per la llei de l’Impost per a les anualitats per aliments a favor dels fills i del que s’infereix només és aplicable quan els progenitors no tinguin dret a aplicar el mínim per descendents per ells.

No obstant això, aquest tractament de les anualitats per aliments i l’aplicació dels mínims familiars han estat qüestionats pel Tribunal Econòmic-Administratiu Central, en la seva resolució de 11 de setembre de 2014, fixant en unificació de criteri que el tractament fiscal de les anualitats per aliments satisfetes en virtut de decisió judicial a favor dels fills, en aquells casos en què el contribuent tingui la guarda i custòdia compartida respecte dels seus fills, i l’aplicació del mínim per descendents són compatibles.

4. Pensió compensatòria

Preceptua la Llei de l’IRPF que les pensions compensatòries a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, a excepció de les fixades en favor dels fills del contribuent, satisfetes per decisió judicial, podran ser objecte de reducció en la base imposable del que les satisfà .

En conseqüència, l’excònjuge que la percep haurà d’integrar la seva quantia en la base imposable com a rendiments del treball.

Per tot l’explicat anteriorment, el més interessant econòmicament sempre serà que sigui el progenitor que més ingressos percebi qui presenti la declaració conjunta, ja que la reducció de 2.150 euros li suposarà un major estalvi.

Posant-nos d’acord aconseguirem obtenir la major devolució possible i sempre podrem repartir aquest estalvi entre ambdós progenitors. Si no és possible aquest acord, potser el millor serà decidir anar alternant aquesta opció de tributació cada any.
Però compte, si tots dos vam presentar declaració conjunta al mateix temps, tindrem un problema anomenat Hisenda, ja que ens pot exigir a qualsevol dels dos la quota no ingressada i interessos de demora, i possiblement no ens lliurarem de pagar una sanció.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 5:08 minuts

El dimecres 6 d’abril comença la campanya de la Renda de 2015 que es desenvoluparà fins el 30 de juny.

ff2Durant l’any passat, s’han introduït importants novetats: canvis en les taules, els mínims familiars i personals, el xec familiar, diferent tributació de l’estalvi…

Un d’aquests són els canvis introduït pel Real Decret-Llei 1/2015, de mesures d’ordre social,  en les deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec. Des de l’1 de gener de 2015, els contribuents que realitzin una activitat per compte propi o aliè per la qual estiguin donats d’alta al règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat podran minorar la quota diferencial de l’impost en les següents deduccions:

 

a) per cada descendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim per descendents previst a l’article 58 de la Llei, fins 1.200 euros anuals.

b) per cada ascendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim per ascendents previst a l’article 59 de la Llei, fins 1.200 euros anuals.

c) per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare, que formi part d’una família nombrosa d’acord a la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció a les Famílies Nombroses, fins 1.200 euros anuals.

En cas de famílies nombroses de categoria especial, aquesta deducció s’incrementarà en un 100%.

A partir de la publicació d’aquest Real Decret-Llei s’amplien aquestes deduccions no sols per ascendents que formin part de famílies nombroses sinó també a aquells que formin una família monoparental amb dos descendents que, entre altres requisits, depenguin i convisquin exclusivament amb aquell.

Al mateix temps, es permetrà l’aplicació d’aquestes deduccions als contribuents que percebin prestacions del sistema públic de protecció de la desocupació o pensions dels règims públics de previsió social o assimilats i tinguin un ascendent o descendent amb discapacitat al seu càrrec o formin part d’una família nombrosa o de la família monoparental assenyalada abans, i no sols als treballadors per compte propi o aliè.
aeatSabem que a ningú li agraden els impostos, però a tots ens afecten. Per això és important tenir informació i assessorament professional  per tal de saber quines són les nostres obligacions i drets amb Hisenda.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:28 minuts

L’AEAT fa cas omís a la DGT i declara no deduïbles els ‘interessos de demora’.


Logo Agència TributàriaL’AEAT ha emès informe relatiu a la deduïbilitat en l’Impost sobre Societats dels interessos de demora derivats de liquidacions dictades per l’Administració Tributària.

Quan ja teníem assumit que els interessos de demora de les actes fiscals no eren deduïbles, i quan això estava acceptat per la doctrina segons sentència del TEAC en Resolució de 7 maig 2015 i de l’Audiència Nacional de 25 de juliol de 2013 (Rec. núm. 453/2010) va resultar que la Direcció General de Tributs declarava deduïbles els interessos de demora inclosos en les actes fiscals de la Inspecció (consulta vinculant de la DGT V4080-15) argumentant en referència a la llei 27/2014.

A la consulta de la DGT s’exposava el caràcter no indemnitzatori dels interessos de demora i sí el seu caràcter financer d’ajornament en el pagament, per justificar la seva deduïbilitat.

Doncs bé, l’AEAT ha trigat escassament un mes per contradir el criteri de la DGT i tornar al criteri establert pel TEAC mitjançant l’informe Inf. A / 1/8/16.

La veritat és que, al contrari del que succeïa amb la llei 61/1978, amb la llei 43/1995 la deduïbilitat havia estat un tema pacífic, però en l’esmentat informe l’AEAT conclou que els interessos de demora en liquidacions administratives no són deduïbles, si bé matisa que sí que ho seran els corresponents al període de suspensió d’una liquidació recorreguda quan la pretensió del contribuent és desestimada o quan és estimada només en part.

No obstant això, és possible que això no sigui el final del debat. Per descomptat l’informe òbvia una qüestió que ens sembla rellevant: la Resolució del TEAC es recolza en una Sentència del Tribunal Suprem de 25 de febrer de 2010 que al seu torn pren criteri d’una altra del mateix Tribunal de 24 d’octubre de 1998 que s’estaven pronunciant sobre la deduïbilitat d’aquestes despeses en unes declaracions a les que calia aplicar la llei 61/1978, i que utilitzen, com a fonament principal per rebutjar la deduïbilitat d’aquestes despeses, que no són necessaris, quan el requisit de la necessarietat de la despesa per a la seva deduïbilitat ja va desaparèixer de l’Impost amb la publicació de l’antiga llei 43/1995.

Així mateix, l’informe sembla negar la deduïbilitat dels interessos de demora de les liquidacions tributàries sota la nova llei 27/2014. Això és encara més xocant quan la Direcció General de Tributs està interpretant de manera raonable el nou supòsit de despeses no deduïbles de l’article 15.f), despeses contraris a l’ordenament jurídic, en el sentit que aquests interessos de demora no són despeses contràries l’ordenament jurídic, “sinó tot el contrari, són despeses que vénen imposats pel mateix”.

En fi, ens continuarem preocupant d’aquest tema, veurem si la DGT té alguna cosa a dir.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:52 minuts

Pla Anual de Control Tributari i Duaner 2015

 

El passat dia 11 de març s’ha publicat la Resolució de la Direcció general de la AEAT per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner 2015.
Això té la finalitat que tots siguem coneixedors dels controls de l’Agència Tributària per a aquest exercici.

Entre les citades directrius es troben les següents:

Potenciació del control de l’economia submergida mitjançant la personació del personal de la AEAT, amb suport d’auditoria informàtica, per posar de manifest activitats no declarades o descobrir “software de doble us”.
 Control d’activitats de serveis com a cessió opaca d’habitatges i d’empreses turístiques irregulars.
 Se seguirà amb la verificació del compliment de la limitació de pagaments en efectiu.
 Control d’importació i venda de productes importas.
 Potenciació de la recerca de patrimonis deslocalitzats a partir dels nous intercanvis d’informació amb EUA, explotació de dades captades de consum realitzat amb targetes de crèdit emeses amb càrrec a comptes oberts en entitats financeres no residents o amb la utilització de les dades dels models 720 presentats.
 En l’àmbit de la planificació fiscal internacional se seguirà amb la revisió d’operacions amb instruments híbrids, l’adquisició de participacions amb palancajament, amb el control de pagaments a l’exterior d’especial rellevància o dels preus de transferència.
 Respecte a l’economia digital es pretén captar informació en Internet i a les xarxes socials per descobrir activitats ocultes i controlar a fabricants i prestadors de serveis per comprovar si declaren correctament les rendes obtingudes al nostre país.
 Se seguirà comprovant la utilització improcedent de persones jurídiques per canalitzar rendes de persones físiques a fi d’aconseguir estalvis en el diferencial de tipus o per incorporar despeses no relacionades amb l’activitat.
 Se seguirà intentant controlar els fraus en IVA.
 S’intensificarà el control de fundacions i entitats sense ànim de lucre per evitar la utilització abusiva del règim fiscal especial.
 Es perseguirà la deslocalització de contribuents per aconseguir situacions de desimpoció entre territori comú i territoris forals.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:20 minuts