Logo Albacar Martinez Economistes Assessorors fiscaIs

Renda 2018

El dimarts 2 d’abril comença la campanya de la Renda 2018 que es desenvoluparà fins a l’1 de juliol.

Durant l’any passat, s’han introduït importants novetats: canvis en els límits per estar obligat a presentar la declaració, reduccions aplicables en els rendiments del treball, increment del límit exempt de les beques públiques, deduïbilitat pels contribuents que desenvolupen la seva activitat a l’habitatge habitual de les despeses de subministres i despeses de restauració en la seva activitat, exempció dels ingressos corresponents a les prestacions per maternitat i paternitat…

Una d’aquestes novetats és la possibilitat de deduir 1.000 euros addicionals quan el contribuent que tingui dret a la deducció hagués satisfet despeses de custòdia del fill menor de 3 anys en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats. Aquest increment podrà aplicar-se al període impositiu en que el menor compleixi els 3 anys, en relació a les despeses generades amb posterioritat al compliment dels 3 anys, si es compleixen determinats requisits i amb certs límits.

Una altra novetat consisteix en que s’amplia la quantia de deducció en 600 euros addicionals per cada fill que formi part de la família nombrosa que excedeixi del nombre mínim de fills exigit per tal que aquesta família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial. Tanmateix, l’exercici 2018 sols s’aplica des d’agost fins final d’any a raó de 50 euros al mes.

En referència a la deducció per familiars amb discapacitat, s’amplia l’àmbit objectiu de la deducció al cònjuge no separat legalment amb discapacitat (sempre i quan es compleixin determinats requisits).

Excepcionalment per l’any 2018, donada l’entrada en vigor d’aquests canvis, la deducció per cònjuge no separat legalment amb discapacitat i l’increment de la deducció prevista per cada un dels fills que excedeixin del nombre mínim de fills exigits per l’adquisició de la condició de família nombrosa de categoria general o especial, solament contemplarà els mesos d’agost a desembre, ambdós inclosos.

Sabem que a ningú li agraden els impostos, però a tots ens afecten. Per això és important tenir informació i assessorament professional  per tal de saber quines són les nostres obligacions i drets amb Hisenda.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Comments off
Temps de lectura aproximat 1:31 minuts

En separació o divorci, Hisenda per a qui?

divorci

Una separació o divorci no només suposa una nova situació en la relació existent fins al moment entre els cònjuges i entre aquests amb els seus fills, sinó que de la mateixa neix una nova relació de cada un dels cònjuges amb Hisenda, en concret en les seves respectives declaracions i comunicacions amb Tributs.

En l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, els excònjuges han de tenir en compte en les seves declaracions les particularitats de la tributació de les reduccions i deduccions per unitat familiar que seran d’aplicació, el tractament de la prestació per aliments i les possibles reduccions per pensions compensatòries que haguessin de procedir.

1. Reducció per unitat familiar

La normativa de l’Impost determina la possibilitat de tributar conjuntament les persones que formin part d’una unitat familiar.

  • La integrada pels cònjuges no separats legalment i, si n’hi ha, els fills menors, amb excepció dels que, amb el consentiment dels pares, visquin independents d’aquests; els fills majors d’edat incapacitats judicialment subjectes a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada.
  • En els casos de separació legal, o quan no hi hagi vincle matrimonial, la formada pel pare o la mare i tots els fills que convisquin amb un o altre.

Ningú podrà formar part de dues unitats familiars al mateix temps.

La determinació dels membres de la unitat familiar es realitzarà atenent la situació de guarda i custòdia existent a 31 de desembre de cada any.

La reducció no presenta dificultat en situacions derivades de separacions o divorcis en què la guarda i custòdia dels fills i filles és atribuïda a un dels cònjuges, amb independència al règim de visites que es tingui pactat entre tots dos, d’aquesta progenitor què podrà optar per la tributació conjunta amb els seus descendents.

No passa el mateix quan en la separació o el divorci s’atribueix la guarda i custòdia compartida entre els cònjuges. En aquests casos, Tributs admet la possibilitat d’optar a la tributació conjunta per qualsevol dels dos progenitors, si bé només per un d’ells i mai, sota cap premissa, podrà determinar amb caràcter previ a qui li correspon aquest dret. En aquest supòsit, només un dels progenitors pot formar unitat familiar amb els fills i filles i presentar declaració conjunta, atribuint-se els beneficis fiscals que això comporta, pel que imposarà a l’altre excònjuge, com a única opció, la declaració de l’IRPF de forma individual.

La conclusió és evident, ningú en un procediment de separació o divorci en què la guarda i custòdia dels fills i filles es presumeix compartida es planteja la intervenció d’un tercer, aliè a qualsevol vincle de sang o afectiu. Si, a més, aquest tercer és Tributs, després de l’acord i discussió de les principals qüestions que regularan la separació o el divorci (habitatge, règim de visites dels fills i filles, aliments, compensatòria, despeses, etc.), es fa necessari obrir un nou debat, qui es queda amb Hisenda?

Per als que considerin que el debat no té interès per als cònjuges, cal indicar que en el cas d’unitats familiars compostes pel pare o la mare separat o divorciat legalment amb fills, s’estableix, actualment, una reducció en l’Impost per aquest concepte de 2.150 euros anuals.

2. Mínim per descendents

En el cas de l’aplicació dels mínims per descendents, la normativa de l’Impost estableix que serà d’aplicació el mínim pels descendents quan:

El descendent sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost, llevat que es tracti de descendents discapacitats amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33 per 100, en el qual podrà aplicar-se el mínim familiar per descendents, sigui quina sigui la edat, sempre que es compleixin la resta de requisits.

  • El descendent convisqui amb el contribuent.
  • Que el descendent no hagi obtingut en l’exercici rendes superiors a 8.000 euros anuals.
  • Que no presenti declaració de l’IRPF independentment del contribuent, amb rendes superiors a 1.800 euros, si bé s’han d’efectuar les següents precisions:
    1. Tributació individual del descendent i rendes iguals o inferiors a 1.800 euros: els progenitors podran aplicar el mínim per descendents.
    2. Tributació individual del descendent i rendes superiors a 1.800 euros: cap dels progenitors podrà aplicar el mínim per descendents.
    3. Tributació conjunta del descendent amb un dels progenitors (separació legal o inexistència de vincle matrimonial) i rendes iguals o inferiors a 1.800 euros: el mínim per descendents es distribuirà entre els pares amb el qual convisqui el descendent per parts iguals, tot i que un ells tributi conjuntament amb el descendent. En sentit contrari a l’aplicació de les reduccions per unitat familiar, també es podrà aplicar aquesta regla de distribució proporcional del mínim entre els excònjuges, fins i tot en cas de guarda i custòdia compartida, quan els descendents tributen conjuntament amb un dels progenitors.
    4. Tributació conjunta del descendent amb un dels progenitors (separació legal o inexistència de vincle matrimonial) i rendes superiors a 1.800 euros: el progenitor que tributa conjuntament s’aplicarà íntegrament el mínim per descendents, no podent aplicar l’altre progenitor mínim per descendent.

3. Anualitat per aliments

La normativa de l’IRPF en referència a les anualitats per aliments fixades a favor dels fills necessita que no podran reduir la base imposable general. No obstant això, sí que es tindran en compte per calcular la quota íntegra estatal i autonòmica de l’impost.

Es prendrà en compte per al seu càlcul l’import dinerari que efectivament s’hagi satisfet en concepte d’anualitat per aliments i que es correspongui estrictament amb els termes que obren en el conveni regulador de divorci, de manera que tota quantitat que no respongués a aquests fins previstos , no tindria cap reflex en la declaració de l’impost.

Cal assenyalar que el tractament previst per la llei de l’Impost per a les anualitats per aliments a favor dels fills i del que s’infereix només és aplicable quan els progenitors no tinguin dret a aplicar el mínim per descendents per ells.

No obstant això, aquest tractament de les anualitats per aliments i l’aplicació dels mínims familiars han estat qüestionats pel Tribunal Econòmic-Administratiu Central, en la seva resolució de 11 de setembre de 2014, fixant en unificació de criteri que el tractament fiscal de les anualitats per aliments satisfetes en virtut de decisió judicial a favor dels fills, en aquells casos en què el contribuent tingui la guarda i custòdia compartida respecte dels seus fills, i l’aplicació del mínim per descendents són compatibles.

4. Pensió compensatòria

Preceptua la Llei de l’IRPF que les pensions compensatòries a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, a excepció de les fixades en favor dels fills del contribuent, satisfetes per decisió judicial, podran ser objecte de reducció en la base imposable del que les satisfà .

En conseqüència, l’excònjuge que la percep haurà d’integrar la seva quantia en la base imposable com a rendiments del treball.

Per tot l’explicat anteriorment, el més interessant econòmicament sempre serà que sigui el progenitor que més ingressos percebi qui presenti la declaració conjunta, ja que la reducció de 2.150 euros li suposarà un major estalvi.

Posant-nos d’acord aconseguirem obtenir la major devolució possible i sempre podrem repartir aquest estalvi entre ambdós progenitors. Si no és possible aquest acord, potser el millor serà decidir anar alternant aquesta opció de tributació cada any.
Però compte, si tots dos vam presentar declaració conjunta al mateix temps, tindrem un problema anomenat Hisenda, ja que ens pot exigir a qualsevol dels dos la quota no ingressada i interessos de demora, i possiblement no ens lliurarem de pagar una sanció.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 5:08 minuts

El dimecres 6 d’abril comença la campanya de la Renda de 2015 que es desenvoluparà fins el 30 de juny.

ff2Durant l’any passat, s’han introduït importants novetats: canvis en les taules, els mínims familiars i personals, el xec familiar, diferent tributació de l’estalvi…

Un d’aquests són els canvis introduït pel Real Decret-Llei 1/2015, de mesures d’ordre social,  en les deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec. Des de l’1 de gener de 2015, els contribuents que realitzin una activitat per compte propi o aliè per la qual estiguin donats d’alta al règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat podran minorar la quota diferencial de l’impost en les següents deduccions:

 

a) per cada descendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim per descendents previst a l’article 58 de la Llei, fins 1.200 euros anuals.

b) per cada ascendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim per ascendents previst a l’article 59 de la Llei, fins 1.200 euros anuals.

c) per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare, que formi part d’una família nombrosa d’acord a la Llei 40/2003, de 18 de novembre, de Protecció a les Famílies Nombroses, fins 1.200 euros anuals.

En cas de famílies nombroses de categoria especial, aquesta deducció s’incrementarà en un 100%.

A partir de la publicació d’aquest Real Decret-Llei s’amplien aquestes deduccions no sols per ascendents que formin part de famílies nombroses sinó també a aquells que formin una família monoparental amb dos descendents que, entre altres requisits, depenguin i convisquin exclusivament amb aquell.

Al mateix temps, es permetrà l’aplicació d’aquestes deduccions als contribuents que percebin prestacions del sistema públic de protecció de la desocupació o pensions dels règims públics de previsió social o assimilats i tinguin un ascendent o descendent amb discapacitat al seu càrrec o formin part d’una família nombrosa o de la família monoparental assenyalada abans, i no sols als treballadors per compte propi o aliè.
aeatSabem que a ningú li agraden els impostos, però a tots ens afecten. Per això és important tenir informació i assessorament professional  per tal de saber quines són les nostres obligacions i drets amb Hisenda.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:28 minuts

L’AEAT fa cas omís a la DGT i declara no deduïbles els ‘interessos de demora’.


Logo Agència TributàriaL’AEAT ha emès informe relatiu a la deduïbilitat en l’Impost sobre Societats dels interessos de demora derivats de liquidacions dictades per l’Administració Tributària.

Quan ja teníem assumit que els interessos de demora de les actes fiscals no eren deduïbles, i quan això estava acceptat per la doctrina segons sentència del TEAC en Resolució de 7 maig 2015 i de l’Audiència Nacional de 25 de juliol de 2013 (Rec. núm. 453/2010) va resultar que la Direcció General de Tributs declarava deduïbles els interessos de demora inclosos en les actes fiscals de la Inspecció (consulta vinculant de la DGT V4080-15) argumentant en referència a la llei 27/2014.

A la consulta de la DGT s’exposava el caràcter no indemnitzatori dels interessos de demora i sí el seu caràcter financer d’ajornament en el pagament, per justificar la seva deduïbilitat.

Doncs bé, l’AEAT ha trigat escassament un mes per contradir el criteri de la DGT i tornar al criteri establert pel TEAC mitjançant l’informe Inf. A / 1/8/16.

La veritat és que, al contrari del que succeïa amb la llei 61/1978, amb la llei 43/1995 la deduïbilitat havia estat un tema pacífic, però en l’esmentat informe l’AEAT conclou que els interessos de demora en liquidacions administratives no són deduïbles, si bé matisa que sí que ho seran els corresponents al període de suspensió d’una liquidació recorreguda quan la pretensió del contribuent és desestimada o quan és estimada només en part.

No obstant això, és possible que això no sigui el final del debat. Per descomptat l’informe òbvia una qüestió que ens sembla rellevant: la Resolució del TEAC es recolza en una Sentència del Tribunal Suprem de 25 de febrer de 2010 que al seu torn pren criteri d’una altra del mateix Tribunal de 24 d’octubre de 1998 que s’estaven pronunciant sobre la deduïbilitat d’aquestes despeses en unes declaracions a les que calia aplicar la llei 61/1978, i que utilitzen, com a fonament principal per rebutjar la deduïbilitat d’aquestes despeses, que no són necessaris, quan el requisit de la necessarietat de la despesa per a la seva deduïbilitat ja va desaparèixer de l’Impost amb la publicació de l’antiga llei 43/1995.

Així mateix, l’informe sembla negar la deduïbilitat dels interessos de demora de les liquidacions tributàries sota la nova llei 27/2014. Això és encara més xocant quan la Direcció General de Tributs està interpretant de manera raonable el nou supòsit de despeses no deduïbles de l’article 15.f), despeses contraris a l’ordenament jurídic, en el sentit que aquests interessos de demora no són despeses contràries l’ordenament jurídic, “sinó tot el contrari, són despeses que vénen imposats pel mateix”.

En fi, ens continuarem preocupant d’aquest tema, veurem si la DGT té alguna cosa a dir.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:52 minuts

Noves retencions aplicables a partir del 12 de juliol de 2015

 

L’informem que després de la publicació el passat dissabte 11 de juliol de 2015 del Reial decret llei 9/2015, de 10 de juliol, de mesures urgents per reduir la càrrega tributària suportada pels contribuents de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i altres mesures de caràcter econòmic, l’entrada en vigor del qual es va produir el dia 12 de juliol de 2015 queden modificats els tipus de retencions que s’indiquen a continuació.

Per tant, a partir del 12 de juliol de 2015, entre d’altres, canvien els següents tipus de retenció :

Activitats professionals:

Amb caràcter general passen al 15%.

Per a determinats professionals i per a aquells de nou inici passen al 7%.

Capital mobiliari:

Amb caràcter general passen al 19,5%.

Per rendiments de cessió del dret d’imatge que no constitueixin activitat

econòmica es manté en el 24%.

Capital immobiliari (arrendament o subarrendament d’immobles urbans):

Amb caràcter general passen al 19,5%.

Guanys patrimonials:

Amb caràcter general passen al 19,5%.

Rendiments del treball:

Retribucions de consellers i administradors (d’empreses amb xifra de negocis de l’últim període <100.000 euros) passen al 19,5%.

Per cursos, conferències i seminaris i elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques (art. 80.1.4º RIRPF i 101.3 i DA 31ª.3.a) LIRPF) passen al 15%.

Per a les nòmines que es satisfacin o s’abonin a partir de l’1 d’agost s’aprova una nova taula de càlcul de retencions. Per al càlcul del nou tipus de retenció resultant segons la nova taula, es tindran en compte les retribucions obtingudes des del 01/01/2015.

S’acompanya el quadre-resum dels nous tipus de retenció aplicables a partir del 12/07/2015 que es troba en el següent enllaç de l’AEAT

www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio/_componentes_/_Le_interesa_conocer

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:08 minuts

Pla Anual de Control Tributari i Duaner 2015

 

El passat dia 11 de març s’ha publicat la Resolució de la Direcció general de la AEAT per la qual s’aproven les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner 2015.
Això té la finalitat que tots siguem coneixedors dels controls de l’Agència Tributària per a aquest exercici.

Entre les citades directrius es troben les següents:

Potenciació del control de l’economia submergida mitjançant la personació del personal de la AEAT, amb suport d’auditoria informàtica, per posar de manifest activitats no declarades o descobrir “software de doble us”.
 Control d’activitats de serveis com a cessió opaca d’habitatges i d’empreses turístiques irregulars.
 Se seguirà amb la verificació del compliment de la limitació de pagaments en efectiu.
 Control d’importació i venda de productes importas.
 Potenciació de la recerca de patrimonis deslocalitzats a partir dels nous intercanvis d’informació amb EUA, explotació de dades captades de consum realitzat amb targetes de crèdit emeses amb càrrec a comptes oberts en entitats financeres no residents o amb la utilització de les dades dels models 720 presentats.
 En l’àmbit de la planificació fiscal internacional se seguirà amb la revisió d’operacions amb instruments híbrids, l’adquisició de participacions amb palancajament, amb el control de pagaments a l’exterior d’especial rellevància o dels preus de transferència.
 Respecte a l’economia digital es pretén captar informació en Internet i a les xarxes socials per descobrir activitats ocultes i controlar a fabricants i prestadors de serveis per comprovar si declaren correctament les rendes obtingudes al nostre país.
 Se seguirà comprovant la utilització improcedent de persones jurídiques per canalitzar rendes de persones físiques a fi d’aconseguir estalvis en el diferencial de tipus o per incorporar despeses no relacionades amb l’activitat.
 Se seguirà intentant controlar els fraus en IVA.
 S’intensificarà el control de fundacions i entitats sense ànim de lucre per evitar la utilització abusiva del règim fiscal especial.
 Es perseguirà la deslocalització de contribuents per aconseguir situacions de desimpoció entre territori comú i territoris forals.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:20 minuts

Nou model de rebut individual de salaris

Canvis en el rebut de la nòmina.

 

El passat 12 de novembre va entrar en vigor l’ordre ESS/2098/2014, per la qual es modifica l’annexe de l’Ordre de 27 de desembre de 1994, per la qual s’aprova el model de rebut individual de salari i que dóna compliment al previst en l’article 104.2 de la Llei General de la Seguretat Social, afegit per la Llei 27/2011 d’1 d’agost sobre actuació, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social.

Aquest article estableix que en els justificants de pagament de les retribucions l’empresari deurà informar als treballadors de la quantia total de la cotització a la seguretat social, indiquen la part de la cotització que correspon a l’aportació de l’empresari i la part corresponent el treballador.

Fins ara el rebut de la nòmina sols contenien la base de cotització i el tipus de retenció corresponen a l’aportació del treballador però no la determinació de l’aportació de l’empresari.

Els rebuts de la nòmina dels treballadors hauran d’incorporar l’aportació de l’empresari de la seguretat social segons consta en l’ordre ministerial pública publicada al Botlletí Oficial de l’Estat

Les empreses disposaran d’un període de sis mesos a comptar a partir d’avui per completar-se la seva adaptació al nou model de rebut de salari tal com recollia és la disposició transitòria única la cita de l’orde públic el vuit número 273 de l’11 novembre 2014

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 0:55 minuts

Mesures per afavorir la contractació estable

Mesurades per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors.
Inici de comunicacions dels fitxers conceptes retribuïts abonats.

El passat mes de desembre es va publicar el Reial decret Llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la contractació estable i millorar l’ocupabilitat dels treballadors. Per mitjà de la disposició addicional tercera, es va introduir la modificació de l’article 109 de la Llei General de la Seguretat Social, sobre conceptes computables a la base de cotització al Règim General de la Seguretat Social, el qual va sorprendre per la inclusió en aquesta base de cotització, d’un nombre elevat de conceptes que fins avui estaven exempts de cotització.

Posteriorment, en data 30 de gener, es va publicar en el BOE, la Resolució de 23 de gener de 2014, de la Tresoreria General de la Seguretat Social, per la qual s’autoritzava l’ampliació del termini d’ingrés de la cotització pels nous conceptes i imports computables a la base de cotització al Règim Generalcorresponents als períodes de liquidació de desembre 2013 a març 2014, els quals podrien ser objecte de liquidació complementària i ingréssense aplicació de recàrrec o interès algun, fins al 31 de maig de 2014.

Fitxer conceptes retributius abonats

En aquest Reial decret-Llei, es va introduir un apartat 3 en l’article 109 de la Llei General de la Seguretat Social, que el seu literal és el següent:
“3. Els empresaris hauran de comunicar a la Tresoreria General de la Seguretat Social en cada període de liquidació l’import de tots els conceptes retributius abonats als seus treballadors, amb independència de la seva inclusió o no a la base de cotització a la Seguretat Social i encara que resultin d’aplicació basis úniques.

La Tresoreria General de la Seguretat Social ha adaptat el seu sistema de transmissió de dades per poder complir amb l’obligatorietat de comunicar tots els conceptes retributius abonats als treballadors inclosos en el sistema de la Seguretat Social, mitjançant l’enviament
del denominat fitxer CRA (Conceptes Retributius Abonats) des del passat 13 de març de 2014.
Tota empresa inscrita en qualsevol dels règims del sistema de la seguretat social amb treballadors per compte d’altri, o assimilats a aquests, a excepció dels ocupadors de treballadors inclosos en el sistema especial per a empleats de llar, així com els empresaris de professionals taurins, està obligada a enviar aquesta comunicació.
Durant el mes de març de 2014, s’havien d’enviar els conceptes retribuïts abonats als treballadors des del passat 22 de desembre 2013 fins al 28 de febrer de 2014. I a partir del mes d’abril, aquest inclòs, les empreses hauran de subministrar informació a la Tresoreria General de la Seguretat Social, en cada mes, de totes les retribucions abonades als seus treballadors en el mes anterior.
Cal destacar, per la seva importància, que s’han d’informar la totalitat dels conceptes retribuïts, amb independència de la seva inclusió o exclusió a la base de cotització, i inclusivament en aquells supòsits en els quals aquests conceptes superen la base màxima de cotització a la seguretat social.
Respecte als treballadors que cotitzen a través de quotes, o bases de cotització fixes, com per exemple els que estan en contracte per a la formació i l’aprenentatge, o els subjefes a programes de formació, també estan inclosos en l’obligació, i per tant s’haurà d’informar igualment sobre els conceptes retributius abonats a aquests col·lectius.
Com sempre, quedem a la seva disposició per atendre qualsevol dubte, o aclariment que susciti la present circular.

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 2:18 minuts

Mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació indefinida

Comentari al Reial decret-Llei 3/2014, de 28 de febrer

 

El passat 1 de Març de 2014 es va publicar en el BOE el Reial decret-Llei 3/2014, de 28 de febrer, de mesures urgents per al foment de l’ocupació i la contractació indefinida; en el qual es desenvolupen els termes i condicions en els quals les empreses podran acollir-se a la comunament coneguda com a “tarifa plana reduïda” en les cotitzacions socials, per les noves contractacions indefinides realitzades a partir del passat 25/02/2014, i que mantinguin l’ocupació neta durant almenys tres anys.

La mesura suposa que la quota empresarial a ingressar per contingències comunes serà de 100 Euros mensuals, durant un període de 24 mesos. Una vegada transcorregut aquest període, en les empreses amb menys de 10 treballadors, podran perllongar durant els següents 12 mesos, una reducció del 50% de la cotització per contingències comunes corresponents al treballador contractat de manera indefinida.

D’aquesta mesura es podran beneficiar les empreses que celebrin contractes indefinits, tant a temps complet com a temps parcial, entre el 25 de febrer de 2014 i el 31 de desembre de 2014, sempre que suposi creació d’ocupació neta.

En els casos de contractació indefinida a temps parcial, quan la jornada de treball sigui almenys equivalent a un 75% de la jornada d’un treballador a temps parcial comparable, la cotització empresarial per contingències comunes serà de 75 Euros mensuals. I si el contracte a temps parcial és equivalent almenys a un 50% de la jornada d’un treballador a temps parcial comparable, aquesta cotització empresarial serà de 50 Euros mensuals.

Cap senyalar , que es mantenen les altres cotitzacions empresarials corresponent a accidents de treball i malalties professionals, desocupació, formació professional i Fons de Garantia Salarial, que representen al voltant d’un tipus mitjà del 10% aproximadament, sobre la base de cotització del treballador.

Per poder gaudir d’aquests beneficis les empreses hauran de complir els següents requisits:

• Trobar-se al corrent en el compliment de les seves obligacions tributàries i de seguretat social, tant en la data d’efectes de l’alta dels treballadors com durant l’aplicació de l’aportació empresarial reduïda.

• No haver extingit contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que hagin estat declarats judicialment com a improcedent en els sis mesos anteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la reducció. A l’efecte de compliment d’aquest requisit només es tindran en compte les extincions realitzades a partir del 25 de febrer de 2014.

• Celebrar contractes indefinits que suposin un increment tant del nivell d’ocupació indefinida com del nivell d’ocupació total de l’empresa.

• Mantenir durant un període de tres anys, a explicar des de la data d’efectes del contracte indefinit amb aplicació de la reducció, tant el nivell d’ocupació indefinida com el nivell d’ocupació total aconseguida, amb aquesta contractació.

• No haver estat excloses les empreses de l’accés als beneficis derivats de l’aplicació dels programes d’ocupació per la comissió de la infracció greu i molt greus recollides en la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.

En cas d’incompliment, de mantenir durant el període de tres anys, tant el nivell d’ocupació indefinida com el nivell d’ocupació total aconseguida amb la contractació efectuada, quedarà sense efecte la reducció, i s’haurà de procedir al reintegrament de la diferència entre els imports corresponents a les aportacions empresarials a la cotització per contingències comunes que haguessin procedit en cas de no aplicar-se la reducció, i les aportacions ja realitzades des de la data d’inici de l’aplicació de la reducció, en els següents termes:a) En els primers 12 mesos de la contractació, el 100% de la diferència entre les cotitzacions empresarials per contingències comunes.b) En els 24 mesos de la contractació, el 50 % d’aquesta diferència.c) En els 36 mesos de la contractació, el 33% de la citada diferència.

En aquests supòsits de reintegrament per incompliment de requisit de manteniment del nivell d’ocupació no procedirà exigir recàrrec i interès de demora.

selecciona tot el text

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 2:35 minuts

Calendari de festes nacionals, autonòmiques i locals per a l’any 2014

Catalunya tindrà l’any proper una festa recuperable, és a dir, que els treballadors hauran de retornar a les seves empreses. Els sindicats, les patronals i la Generalitat han acordat que es permeti triar entre la del 6 de gener (reis), 21 d’abril (dilluns de Pasqua), 24 de juny (Sant Joan) i el 26 de desembre (Sant Esteve).

La comunitat autònoma no recorria al comodí de la festa recuperable en el calendari laboral des dels anys 2007 i 2006, quan es van declarar festius a retornar el 6 de gener i el 24 de juny, respectivament. Aquesta possibilitat legal s’utilitza per encaixar els quatre festius autonòmics en el calendari general, en el qual hi ha vuit de caràcter estatal per tota Espanya. Si aquestes festes cauen en diumenge, les autonomies disposen de més marge per situar les seves.

A les 8 festes estatals i les quatre autonòmiques, cal afegir dues de caràcter local fins a un màxim global de 14. En el 2014 seran festius no recuperables a Catalunya els dies 1 de gener (Any Nou), 18 d’abril (Divendres Sant), 1 de maig (Festa del Treball), 15 d’agost (l’Assumpició), 11 de setembre (Diada), 1 de novembre (Tots els Sants), 6 de desembre (Dia de la Constitució), 8 de desembre (la Inmaculada) i 25 de desembre (Nadal).

Malgrat els intents duts a terme en anys passats per racionalitzar el calendari laboral traslladant alguns festius estatals que cauen al mig de la setmana al divendres o al dilluns, en el 2014 es mantindran invariables. A Catalunya es produiran els ponts del 24 de juny (dimarts) i l’11 de setembre (dijous).

DIES FESTIUS LOCALS

En aquest enllaç podeu consultar els llistat de dies festius locals de les poblacions catalanes distribuïdes per comarques.

Festes Locals

Aquí tenia un mostra de les poblaciones dels nostes clients.

Camarles, 9 de juny i 25 de juliol

Falset, 9 de juny i 18 d’agost

Roquetes, 14 d’abril i 7 de juliol

Jesús, 9 de juny i 4 d’octubre

Móra la Nova, 4 d’agost i 24 d’octubre

Tarragona, 19 d’agost i 23 de setembre

Tortosa, 9 de juny i 8 de setembre

 

 

 

Comparteix:
[Facebook] [LinkedIn] [Twitter] [Email]

Sense comentaris »
Temps de lectura aproximat 1:18 minuts